dimarts, 22 de juny de 2010

Músiques de Caravaggio

Prendre la figura d'un personatge històric, commemorant-ne el naixement o la mort, és un recurs molt comú que fa de catalitzador ideal pel sorgiment de moltes iniciatives que desenvolupin, al voltant del protagonista i de l'època que li va tocar viure, tot tipus d'activitats paral·leles relacionades amb el món cultural. En literatura, i més concretament dins la poesia de casa nostra, és el torn de Rosa Leveroni, qui també podria vincular-se amb l'historiador Ferran Soldevila. Pel que fa a l'àmbit musical, La Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall, ja fa anys que ha fet ús de reis, reines, emperadors i exploradors -com Cristòfol Colom- per anar editant enregistraments musicals i oferir temporades concertístiques arreu d'Europa.
La realitat més pròxima, però, és que ahir, dimarts 22 de juny, la Universitat de Girona -amb la col·laboració del Departament d'Història i d'Història de l'Art, juntament amb els alumnes de l'assignatura "Caravaggio"- va fer un acte de clausura del curs 2009/2010, oferint un concert de música ambientada en l'època del pintor. El repertori fou majoritàriament italià, malgrat l'excepció del compositor J. Arcadelt, amb peces de Monteverdi, Caccini, Caroso o Bachieri, entre d'altres... la magnífica interpretació de la soprano Maria Altadill i del clavecinista Simone Gullì es va veure arrodonida amb l'acompanyament de la veu de contratenor de l'Òscar Bonany, donant un toc diferent al duet principal.
És tot un orgull poder comptar amb iniciatives tan selectes que contribueixen a enriquir el panorama musical, sobretot aquell que va dirigit als oients més joves i acostumats a d'altres estils. Des d'aquí aplaudeixo els resultats, l'esforç i la dedicació de tots aquells qui van fer possible fer-nos partíceps de tan magnífica vetllada.

4 comentaris:

  1. Quin greu em sap haver-me'l perdut! Moltes gràcies Elara per fer-nos cinc cèntims d'un concert tan interessant! Gràcies també per compartir amb tots nosaltres les teves reflexions. Serà un plaer llegir-te. Enhorabona i endavant, espero que ben aviat ens sorprenguis amb un altre dels teus escrits! Una abraçada! Susy.

    ResponElimina
  2. M'encanta però Itàlia, en aquell moment, era un cúmul de ciutats estat i petits principats en pugna entre elles, i dir que Caravaggio, o qualsevol compositor de l'època, era italià generalitzant, és ofendre'ls.
    M'ha agradat molt.

    ResponElimina
  3. D'acord, company! Jo he generalitzat el fet de ser italià per poder simplificar la procedència de les peces musicals, però prenc nota per si un dia he de parlar de les ciutats-estat italianes. Moltes gràcies.

    ResponElimina