La gosseta de la meva mare (ara que ja l'he presentada degudament) va deixar molts bons records a casa nostra, gràcies a la fidelitat, la paciència i la lleialtat que va mostrar fins a l'últim dels seus dies, a més de l'extrema protecció instintiva de guardar al membre més petit de la família, que en aquest cas seria jo, quan era una nena de pocs mesos.
Quinze anys després que la Connie es morís, i coincidint que els meus pares havien comprat una caseta en un barri prou tranquil i relativament a prop del centre de Girona, la meva mare no va poder evitar fer ús de cert romanticisme i comprar una altra gosseta de la mateixa raça, a qui la meva germana li va posar Kira. Va créixer feliç i sana, com qualsevol altre gos criat dins d'una família responsable, però recordo especialment la data del 28 de desembre no precisament per les innocentades, sinó perquè de bon matí, mentre passejava, la Kira em va fer una estrebada a la corretja i se'm va escapar per a perseguir un grup de coloms que prenien el sol i picotejaven les llavors de l'herba. Malauradament, una servidora va acabar caiguent a terra, i la seva gossa va assolir el seu objectiu perquè al cap de pocs segons ja em portava un colom entre les dents; encara no sé exactament quina cara vaig posar-hi en veure plomes ensangonades que queien al meu voltant, però sí que recordo fer entrar amb presses i el més discretament possible la gossa i el colom mort, pregant perquè cap veí hagués tingut temps de presenciar el macabre espectacle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada