dilluns, 25 d’octubre de 2010

Fires de Girona 2010

Tradicionalment les Fires de Girona acostumaven a venir acompanyades d'una pluja empipadora que semblava respondre a les pregàries dels nostres pares, qui es posaven les mans al cap només de pensar en la despesa que els suposaria tals dies festius per a les seves butxaques. Les criatures, en canvi, no sentíem la humitat ambiental ni reparàvem en la nova tonalitat que adquirien les sabates després de passejar per una Devesa enfangada i atapeïda, mentre les faccions de la cara dels pares solia assimilar-se a l'efecte pèndol, que passava de la indignació a la resignació i viceversa, fins que s'imposava el sentit comú i quan s'arribava a casa ja era una altra història: la rentadora i les tovalloles ja feien el fet!
Avui dia, però, les festivitats de Girona poc tenen a envejar als síntomes previs de la congelació, quan el jovent, abrigat fins a nivells inaudits, havia de picar de peus a terra perquè la sang circulés amb normalitat per les venes. Aviat, la fred característica i humida de Girona passarà a ser quelcom anecdòtic referent a les llegendes locals de casa nostra; potser arribarà el dia en que hauré d'explicar als meus néts que a finals d'octubre la gent sortia de casa amb abrics, bufandes i guants, i que no hi havia res millor, després de passar tres o quatre hores a la intempèrie festiva nocturna, que un entrepà de botifarra i una tasseta de xocolata calenta, asseguts al primer bar que obria a altes hores de la matinada. Molt probablement els fills dels meus fills em preguntin:
-" Àvia, a l'hivern feia fred?" .- I jo riuré, pensant que les pobres criatures van néixer en plena època de l'escalfament global i que, de ben segur, els hagués sigut més còmode viure a l'altre hemisferi, on al nostre hivern feia calor i passaven el Nadal a la platja, i d'aquesta manera ens estalviaríem d'haver de rememorar aquells anys on feia el temps que tocava!
Jo aposto per unes fires fredes que em permetin espetegar les dents, i que quan arribi a casa, pugui donar gràcies per trobar un llit i una manteta esperant-me!

dimarts, 19 d’octubre de 2010

Celebracions

Si hi hagués quelcom a celebrar, probablement avui seria un dels dies que marcaria amb fluorescent al calendari.


Malaguanyades efemèrides personals!

dissabte, 16 d’octubre de 2010

Dies

Hi ha dies bons, dies passables, dies que hauria sigut millor no aixecar-se del llit o dies realment nefastos en que tot sembla una lluita a favor (o en contra) d'una causa perduda. De fet, si ho penso, encara em pregunto com he arribat a acumular tantes batalles inútils per causes que no recordo ni vénen al cas, i precisament encara és més irrisori quan m'adono que una victòria que creia conquerida, se'm regira, inseperadament, en forma de dubtes, recels i angoixes.
Hi ha dies que la susceptibilitat està a flor de pell i ens fa palesa la fragilitat de la confiança...tan fàcil de trencar i tan difícil de solidificar.
Hi ha dies que una servidora no pot evitar somriure, sense deixar d'ensenyar les dents, mentre la ironia va destil·lant en el veredicte que es mereixerien més d'un/a lletra ferits/des que encara no dominen els principis bàsics de la gramàtica catalana, mentre carreguen de tragèdia filosòfica pseudo-erudita uns girs lingüístics totalment incomprensibles.
Hi ha dies que més valdria no haver començat a escriure mai en la llengua que no toca i a seguir venent estufes al Sàhara.