dilluns, 21 de març de 2011

21 de març

El dia 21 de març de 1979, els meus pares es casaven un dia de cada dia, en un dels jutjats de Barcelona (no recordo quin), envoltats de poc quòrum: família més pròxima i amics íntims, a més dels respectius testimonis, un company de la mili del meu pare, i la millor amiga que la meva mare conservava del temps de les Carmelites.
El fet de comptar amb pocs convidats, casar-se pel civil i lluir roba de carrer, però prou arreglada, responia al perfil de la joventut que havia rebut influències de la modernitat i el progressisme que s'estilava a l'Europa que volia ser lliberal. La renúncia al casament de vestit blanc i  de conte de fades també manifestava una declaració d'intencions i un clar posicionament envers les normes que marcava l'església respecte el matrimoni, i que els meus pares havien begut des de la més tendra infància. Evidentment, un casament en aquelles condicions va molestar profundament a les dues branques de la família, cosa que va portar a que els meus avis es neguessin a remunerar econòmicament a la jove parella. Em sembla que aquest detall va deixar dormir als meus pares prou tranquils, amb la satisfacció que suposa saber-se independents, no deure res a ningú, i tenir les seves possessions aconseguides amb l'esforç personal... i també és ben cert que no els ha anat tan malament, més faltaria!

3 comentaris:

  1. Caram! Aquesta història em recorda la dels meu pares que, tot i que es casaren a l'abril, també foren progressistes en el sentit que foren dels primers matrimonis civils de Cadaqués; un casament amb pocs, simple i auster, però amb un sentiment clarament modern, de transgressió dels típics i tòpics casaments (els de conte fades, com bé dius Elara). ;)

    ResponElimina
  2. Sí, molts dels pares de la gent de la nostra edat van ser influïts fortament amb el fruit de la Revolució del maig'68... els teus pares eren fills de Cadaqués? Ostres! No tenia ni idea! Bona terra!

    ResponElimina
  3. La mare és de Barcelona, tot i que se sent més de poble que de ciutat; i el pare és de poble, un cadaquesenc total!! :)

    ResponElimina