dimecres, 23 de març del 2011

Gats enverinats

Retorno a la meva rutina diària amb un post, una mica trist, que ja tenia pendent d'escriure degut al comentari que va fer una persona que tinc agregada al facebook, i que expressava el seu malestar per l'enverinament del seu gat. Desconec els detalls que envolten les circumstàncies de la pobra bèstia i de la seva mestressa, però aquesta ignorància acostuma a ser patida, també, entre els amos que tenim gats al nostre càrrec, sobretot aquells qui vivim en cases aparellades i amb sortides a l'exterior. Sovint, és difícil saber si el nostre gat ha menjat quelcom nociu al carrer, o si ha sigut objecte d'un acte tan rebutjable com deixar menjar enverinat a l'abast de les bèsties inconscients. De fet, farà qüestió de set anys, jo també tenia un gat que vivia a casa i que tenia la mania de grimpar per les parets del jardí per col·lar-se a les cases dels veïns. Un bon dia, el mixet va arribar a casa amb un caminar lent, pesat, amb la mirada perduda i les pupil·les dilatades, proferint un so gutural que denotava que estava patint, i en poques hores va morir, malgrat que el vaig dur al veterinari.
Mai he pogut verificar, a ciència certa, si el van enverinar conscientment o si el meu gat va regirar els parterres d'algun veí que hauria deixat mata rates per evitar el trànsit d'aquests animalons, però el cas és que em vaig endur un gran disgust, a més de la ràbia i la impotència que comporta veure que la bèstia pateix sense possibilitat d'alleugerir el seu dolor.
D'aquesta mala experiència, vaig haver d'aprendre a controlar els moviments de la meva gata Bruna, limitant la franja horària en que pot voltar a plaer, i a prohibir-li de visitar cases alienes sota amenaça de càstigs contundents. Això no vol dir que els felins no siguin prou vius com per trobar una escletxa i vagar per allà on vulguin, per tant, el risc de passar per la mateixa experiència sempre serà present.
És per aquest motiu que convido a aquells qui pateixen les visites de gats que no han sigut convidats, a que apliquin mètodes menys agressius, com una ruixada d'aigua amb una mànega, o amb un simple espant, ja que això no fa mal a ningú i els animals no són estúpids; saben quan no són benvinguts i no acostumen a quedar-se en un indret que no els volen. De la mateixa manera, parlo per aquells que senten atacat el seu camp estètic i visual quan passen per davant de qualsevol obra inacabada o un descampat que acostuma a albergar una colònia de gats. Poden donar una imatge de més o menys decadència, però això no vol dir que les bèsties hagin d'estar exposades als actes vandàlics de brètols irrespectuosos, i d'altres individus maniàtics que no tenen escrúpols a l'hora de decidir què fa nosa i què no en fa en un paisatge urbà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada