La il·lusió del meu avi Francesc (el pare del meu pare) sempre havia sigut comprar-se un submarí i fer-se una caseta a la muntanya per anar-hi a passar els caps de setmana i festius; pel que fa al submarí, em consta que el pobre home va morir-se sense haver tingut l'oportunitat de, ni tan sols, pujar-hi, però sí que va poder dur a terme la construcció d'una casa a Cantonigròs, de la qual ja he parlat alguna vegada.
Cantonigròs també forma part del municipi de Santa Maria de Corcó, i té el privilegi d'estar envoltat d'indrets naturals de somni, malgrat que és una zona més seca que les meves estimades Guilleries. Un d'aquests paratges seria la Foradada, el salt d'aigua de la Riera de les Gorges, i que es troba a 20 minuts del poble; aquesta era una destinació obligada pels habitants de Cantoni que sortien de missa els diumenges i un indret molt recorrent per anar-hi a fer excursions amb colla.
Adjunto la fotografia de la meva mare i la Connie, el seu pastor alemany, en un dels seus passejos amb el meu pare, durant la tardor de 1977.
Que bonic :)
ResponEliminaMoltes gràcies, Núria.
ResponEliminaHi ha escrits que volen ser més literaris i d'altres que rememoren el passat, i suposo que tots tenen el seu encant.
Ens llegim! I gràcies, de nou, pel teu seguiment.