dilluns, 21 de març de 2011

La musa i el lector privilegiat

Havia pensat iniciar aquest post amb alguna definició enciclopèdica de la paraula "musa", de la qual m'ha sortit una referència a la mitologia clàssica, i una altra a la font d'inspiració d'un poeta. També m'hauria agradat fer incidència en dues dones que van deixar la seva empremta en la història de la literatura i de l'art, com seien Laura de Noves, musa inspiradora de Petrarca, i Helena Dimitrievna Diakonova, més coneguda com a Gal·la i companya de Salvador Dalí. És de sobres coneguda la importància que tingueren en l'àmbit artístic i personal dels dos personatges, provinents de cultures riques en art i intel·lectualitat; per tant, no entraré en detalls.
Si el meu interès inicial en escriure aquestes ratlles passava per estendre'm i centrar-me en "la musa" per comparar-ho amb la figura de "el lector privilegiat" que pot sentir-se al·ludit amb qualsevol cosa, positiva o negativa, que jo pugui escriure, em nego a seguir teclejant res més a l'ordinador. Em nego, també, a estar subjecta a les susceptibilitats d'altri i a entrar en qualsevol pugna (literària) que pugui desencadenar més tensions.
Com a conclusió, voldria deixar escrit que no busco una musa inspiradora, exceptuant la meva fidel ombra peluda i felina que els pocs lectors que pugui tenir ja coneixen, i que tampoc la necessito per als meus atacs de mal humor perquè tot plegat ja és prou complex com per respondre a provocacions alienes. Jo només ensenyo el meu somriure sarcàstic i dentat a algú que realment estigui pròxim al que jo espero d'una autèntica musa. La resta són meres anècdotes que ja hauria oblidat, si no fos pel capritx aleatori de la vida, que s'encaparra en no deixar-me fer la meva vida tranquil·la i lluny de tot allò que ja havia guardat en el calaix dels records passats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada