No seria la primera vegada que he sentit dir que les noves generacions, a diferència de nosaltres (tots aquells nascuts abans de la dècada dels noranta i del canvi de segle), han nascut sabent navegar per internet i dominant qualsevol vestigi de tecnologia que pugui sortir al mercat. De fet, la meva germana de catorze anys n'és un exemple clar i català, ja que no té problemes amb qualsevol programa de retoc d'imatges i/o fotografia, domina l'internet com res, i no s'ha llegit mai un manual d'instruccions per a fer funcionar cap aparell nou que arribi a casa (la qual cosa el meu pare no li ha perdonat mai). Anant més enllà diré, malgrat que cogui una mica, que ahir es va decidir a obrir un blog per anar-hi publicant petites historietes i altres coses que li interessen, i la molt punyetera ho fa perfectament!
En el fons, però, és un gran orgull saber que una adolescent pertanyent al món absolutament informatitzat, tingui la facilitat que té per escriure i expressar-se en la llengua catalana que toca i no pas en el llenguatge que em provoca un mal d'ulls incontrolable com seria el que es fa servir als xats de les xarxes socials. Si una cosa van fer bé a casa meva, va ser ensenyar-nos l'amor per la lectura i l'escriptura, que espero que segueixi així indefinidament, pel bé de tots plegats. Una terra i una cultura que no dóna què escriure, és una terra i una cultura morta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada