dimarts, 1 de març de 2011

Primer de març

Quan tenia 7 anys vaig estrenar-me com a escriptora diletant en l'escola Annexa de Girona, començant la meva primera redacció infantil que portava per títol "La Primavera"; segurament, un dels temes menys inexplorats a les escoles de primària i en les belles arts. Que jo sàpiga, totes les primaveres són iguals: les orenetes tornen a anidar sota el nostre balcó, les flors obren els seus pètals a la tendresa que inspira la nova etapa de vida rejovenida després d'un llarg hivern, i tot el cicle natural es mostra tímid i pàlid per arribar al punt àlgid de l'estiu. Sí, molt bé! Qualsevol element d'aquesta estació és susceptible de crear-ne poesia, malgrat les meves al·lèrgies cròniques a qualsevol tipus de pol·len que corri entre la dolça briseta de l'aire, i que els meus ulls i nas pateixin un autèntic calvari fins a la vinguda de Sant Joan.
No donaria tanta importància a les molèsties de la congestió i de la picor, si no fos perquè sempre que començava el mes de març, els professors també es divertien fent-nos assimilar les lletres i normes gramaticals del meravellós llibret verd i petit dels Verbs Catalans Conjugats, de Joan Baptista Xuriguera que, personalment, em pruduïa una sensació similar a dos mesos de congestió i mal de cap permanent.
Ja que no podem canviar els cicles de les estacions ni el pla d'estudis de la llengua catalana (sobretot les normes d'accentuació en temps verbals que no feien servir ni els literats del segle XV), com a mínim demano a les escoles i a tot el Departament d'Ensenyament que variïn el repertori de temes a redactar, sobretot entre els més menuts del gremi... no fos cas que acabessin desenvolupant al·lèrgia a les redaccions primaverals i a tots els seus efectes secundaris.

3 comentaris:

  1. Sovint els tòpics produeixen al·lèrgies, n'hi han que es curen i d'altres no... i n'hi han que és cert que tenen efectes secundaris. D'aquestes n'hem de fugir...
    Acabo de veure al teu perfil que estudies música. Tenim, a més de la literatura una altra cosa en comú: la música. A part la música com a afició, canto amb el Cor Maragall de Girona des de fa vintanys. Ens va dirigir durant molts anys l'Àngels Alabert i des de fa un parell d'anys la Sara Pujolràs. Suposo que les coneixes. Envia'm, si et sembla, el teu correu per comentar-te una altra cosa, que allargaria massa aquest comentari.
    Ens llegim!

    ResponElimina
  2. Molt bé Elara, endavant amb el teu Bloc!

    ResponElimina
  3. Agraeixo que m'encoratgis,sempre va bé!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina