Les històries dels altres sempre m'han interessat, sigui perquè puc distanciar-me de la responsabilitat psicològica i emocional a l'hora d'escoltar, o perquè aquell qui m'explica està disposat a compartir un trosset de la seva existència amb mi, i les hores en companyia passen molt més ràpides i amenes. Però el que encara m'agrada més, i agraeixo amb tota sinceritat, és que tots aquells qui han passat pel flagell de les meves preguntes incansables, les quals poden arribar a ser esgotadores, estiguin disposats a que jo faci un ús personal i públic de la informació, sempre i quan en respecti una certa privacitat. Recentment, una persona em va donar el vist i plau per a publicar part de la història d'alguns membres de la seva família, de la qual parlaré fins les acaballes de la Guerra Civil espanyola.
"Carme Puig (1913-2003) fou nascuda a Anglès, a Can Pinic, en una de les cases cèntriques, al carrer del Molí. La seva infància transcorre entre la quotidianitat de la vida a poble i la col·laboració en totes aquelles tasques que una criatura pogués dur a terme per ajudar al seu pare, qui venia als botigaires part de la seva collita i que, a més, també tenia posats vedells als seus camps, gràcies a la casa pairal de Mas Torrent, a Sant Julià de Llor. Segurament també deuria ajudar a casa, acompanyada de la seva mare i els seus dos germans més grans; aviat, però, les tres criatures queden òrfenes de mare (1921) degut a unes febres malignes que el Doctor Miralpeix no va poder curar i, per pal·liar el buit que deuria deixar la mestressa de casa, la cunyada del pare (també coneguda com "la tia gran") s'instal·là a la casa per fer-se càrrec de totes les responsabilitats sobrants. El pare de Carme no es va tornar a casar mai més.
Durant els anys d'adolescència, Carme es guanyava uns diners treballant al cafè del Sindicat agrícola d'Anglès (avui L'Aliança) els caps de setmana. També va entaular una bona relació d'amistat amb Lluís Domènech, primer fill i hereu de Mas Torrent, qui s'encarregava de repartir el bestiar que el seu pare, Isidre, tenia posat en una extensió considerable: des de les Preses, Rupit, Sant Feliu de Pallerols, Amer, la Cellera de Ter, Anglès, passant per Sant Martí Sapresa, Sant Martí del Far, Osor i Susqueda. Vencent una timidesa que va caracteritzar-lo tota la seva vida, Lluís es decideix a convidar Carme al cinema d'Anglès per veure una pel·licula de Charlot. (1931)
Pel que fa a la família de Lluís: el senyor Isidre Domènech (pare de Lluís) encaixava amb el prototipus de propietari rural, adinerat i treballador que va poguer permetre's el luxe de construir una casa nova a la Cellera de Ter, i una caseta annexa a aquella que estaria destinada a albergar el personal de servei domèstic, especialment a "la Colobreta", noia que descendia de la família de masovers que treballaven a Mas Torrent i amb qui Isidre mantenia relacions extra maritals. De fet, tot el poble de la Cellera coneixia els amorius del senyor Isidre amb la Colobreta i aviat començà a circular el rumor que Isidre hauria fet construir la casa del servei per a trobar-se amb la seva amistançada amb total llibertat, desenvolupant una situació escandalosa entre la resta de familiars de Mas Torrent i, especialement, envers la seva dona legítima. El senyor Isidre sabia que el seu fill festejava amb una jove del poble veí i, per fer callar les llengües tafaneres del poble, li ofereix un pacte: calia que el seu fill es casés el màxim d'aviat possible i que s'instal·lessin a la caseta que havia anat destinada al servei. Lluís aprofita l'oportunitat i l'endemà proposa matrimoni a Carme, qui li contesta:
-Que ets beneit?! - Malgrat les presses, però, ella accepta (1934). Carme sempre havia sigut una bona brodadora i començà a fer-se el vestit de núvia, marró amb els punys i el coll de puntes blanques i una mantellina negra. De les altres despeses se'n va fer càrrec la família Domènech, malgrat que Carme no era la candidata idònia que ells haurien triat per l'hereu, ja que provenia d'una família més humil".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada