dimarts, 12 d’abril de 2011

Dies marcats al calendari

Hi ha dies que estan marcats amb fluorescent en el calendari de la meva agenda. Algunes dates de l'any les tinc marcades a foc dins els racons més recòndits de la meva memòria però d'altres apareixen com un trist recordatori en la soledat de la pàgina en blanc, sense saber exactament què em va portar a pintar de groc una data tan corrent com és el 12 d'abril. Quan, de sobte, recordo les efemèrides de la meva vida i allò que hauria marcat un abans i un després en la trajectòria dels anys, m'espanta prendre consciència de la meva poca sensibilitat envers les dates que han de "santificar-se" segons el que marquen els rols socials.
Amb el vostre permís diré que no sóc partidària d'auto flagel·lar l'ànima ni la memòria; estic convençuda que els implicats en la meva història sabran perdonar, amb bon humor, la meva laxitud emocional a l'hora d'enfocar certes dificultats, perquè, al cap i a la fi, es tracta de viure i de sobreviure, no? Jo m'inclino més per tirar endavant i pensar que no és pecat intentar ser feliç sense estar pendent del calendari.

4 comentaris:

  1. Hola Elara, aquest és el llibre que et vaig comentar que buscava quan la xarxa em va portar al teu blog: Natsume Soseki, Soy un gato, 4ª, Madrid,Impedimenta, 2010. Descriu la vida dels humans vista per un gat. Com en molts llibres japonesos, l'acció transcorre lenta i és molt descriptiu: és, per dir-ho d'una manera, un llibre una mica zen (de fet, ara que hi penso, els gats ja en ténen un punt de zen). Llegit a estones curtes, quan l'estat d'ànim ens facilita observar les coses "amb els ulls d'un felí", el llibre fa somriure més d'una vegada. En fi, si et decideixes a llegir-lo, espero que t'agradi. Enhorabona pel blog i pel concert del diumenge passat! Josep

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Josep! De ben segur que el buscaré perquè, des que em vaig animar a estudiar la llengua francesa, estic "col·leccionant" llibres de la temàtica de gats, a preferir en francès. Tot i així, si el trobo el compraré.
    Gràcies pel teu seguiment del blog. Pel que fa al concert, sempre és estar d'enhorabona quan tots hi hem participat i gaudit!
    Fins ben aviat!!!

    ResponElimina
  3. El passat pels historiadors ;)la reflexio per tothom H-)

    ResponElimina
  4. Vaja, ja veig que m'hauré de conformar amb les dues coses :)

    ResponElimina