dijous, 7 d’abril de 2011

Tot temps passat sempre fou millor

Va haver-hi un temps en que els homes van habitar dins una realitat fràgil i boirosa; aquests anys van ser un lapse de temps efímer dins l'imaginari utòpic de la humanitat, i un somni que semblava inabarcable per aquells qui havien viscut les últimes raneres de l'antic règim o els anys de dictadura. També va existir una generació que feia del treball la raó per sobreviure; els seus fills, però, ja visqueren els primers símptomes de creixement econòmic i els fills d'aquells fills foren els protagonistes de l'era daurada on tot era possible, només calia triar el modus vivendi que els complagués més:

Per aquells que només volien treballar els matins, amb moltes facilitats i poques complicacions, l'administració pública era la millor opció. Pels qui eren una mica emprenedors i es volien sentir amos a casa seva, la creació d'una empresa era el pa nostre de cada dia, i si el nou negoci estava relacionat amb l'immobiliària, els diners arribaven el doble de ràpid. Aquells qui optaven per la via de l'estudi i tenien intenció de decorar el seu currículum amb màsters i post graus, orientaven la seva activitat laboral als serveis d'atenció al públic, treballant molt i cobrant poc. Allò no era motiu d'alarma perquè sabien que amb els títols a la mà i amb paciència, acabarien col·locats vés a saber tu en quin càrrec que els reportaria grans beneficis, i la feina de temporada que ells deixaven enrere ja la faria algú altre. Per últim, les feines més feixugues i no tan ben remunerades eren dutes a terme pels nouvinguts o immigrants, qui foren objecte de manipulació social en nom dels suposat (i necessari?) creixement demogràfic i dels nous valors de moda del moment. Al cap i a la fi, quin mal és que una família gambiana -per posar un exemple- que resideix a casa nostra tingui quatre fills i nosaltres només un? Això sí, sempre i quan els nostres fills únics acabin treballant de notaris, i els fills gambians segueixin la tradició familiar dels pares, treballant a la construcció o netejant cases, malgrat que els seus i els nostres fills hagin estudiat a la mateixa escola.

En aquell temps passat d'utopia era bonic parlar de l'igualtat d'oportunitats i de tolerància, donant per entès que existia un ordre natural de les coses que impedís posar en perill l'època daurada que s'estava visquent, clar. El que és del Cèsar pel Cèsar, i el que és de Déu per Déu, més faltaria!
Malgrat tot, les grans èpoques venerades al llarg de la Història també amaguen grans quantitats de draps bruts. Possiblement, els greus errors de l'època daurada siguin la hipocresia i la ceguesa de tots aquells qui neguen que els models imperants són insostenibles i que s'han acabat les oportunitats de fer-nos rics des del sofà. Estem disposats a obrir els ulls als nous temps que ens esperen? A mi em sembla que no.

4 comentaris:

  1. Hola! passava per aqui i he decidit llegir-te...

    et convido al meu blog!

    http://vertidodepalabras.blogspot.com/

    moltes gràcies!

    ResponElimina
  2. Hola Alena, moltes gràcies per la teva lectura i el teu seguiment. He fet un cop d'ull al teu blog. Estic convençuda que ens enriquirem mútuament!

    ResponElimina
  3. Aï Elara, molt ben descrit l'Epoca Daurada, ara penso q fem veure q no n'hi ha nou temps q ens espera...però aixo és la mateixa feblesa i por de viure...l'egoisme i l'impotència, tot plegat! Uns suffrem i als altres sabem q morirem aviat...aquí Suïssa uns quans parlem sw "décroissance économique" i estem disposats a viure amb menys i ser més llures, tenir temps per coses essencials i solidaris, per l'art i per l'educació...un petó, on has apres a escriure tant bé? fa anys q escrius?

    ResponElimina
  4. Hola Shanti!

    D'ara endavant em sembla que tots haurem d'aprendre a reestructurar les nostres opcions de vida, malgrat que el concepte d'evolució ens jugui en contra.
    Moltes gràcies per les teves amables paraules, encoratgen a seguir endavant :) Sempre m'ha agradat a escriure i em vaig arriscar a obrir un blog per compartir les mves experiències, i per el moment m'agrada! Un petó ben fort!

    ResponElimina