dilluns, 23 de maig de 2011

Girar la truita

Vist el panorama electoral d'aquest diumenge 22 de maig, i vistes les reaccions que ha suscitat un resultat que ha girat la truita després de més de tres dècades de govern socialista a la ciutat de Girona, voldria exposar una sèrie de coses que, ja em temo i tinc assumit, no agradaran a la majoria.
L'esquerra ha fracassat en la gestió i continuïtat de l'estat del benestar; així, clar i català: això no plau als qui ja pensàvem que podríem seguir el nivell de vida imperant fins avui. Però no ha fracassat per incompetència, malgrat que més d'un del PSC i PSOE caldria que llegís algun llibre d'història contemporània del nostres país per aprendre dels errors, sinó perquè es trobava en el moment equivocat i al lloc equivocat. Si això hagués sigut a la inversa, i la vida encara fossin flors i violes (és a dir, "no existe tal crisis"), probablement tindríem quatre anys més de govern socialista a Girona, i a d'altres regions de l'estat espanyol. Segurament, el senyor José Luis Rodriguez Zapatero passarà a la història com el pitjor president que ha tingut la democràcia del nostre país, no només en matèria de negligència econòmica, de mentides, de males decisions o d'ineptitud a l'hora d'afrontar situacions que han deixat el país en un estat semblant al del caos, sinó perquè també va jugar a dues bandes pel que fa a Catalunya i la concessió de l'Estatut, mentre que per darrera ja estava preparant unes quantes clatellades pels contribuents catalans que seguiexen pagant religiosament, o per negar l'existència d'un crisi que el 40% dels ciutadans no poden afrontar, entre moltes altres coses.
Vist tot això, la gent s'espanta i s'esborrona quan la dreta comença a escalar posicions, en un món que retornarà a les condicions de vida que molts no coneixem i d'altres ja ni recorden. Potser calia un canvi. De fet, cal un canvi radical que posi les coses al seu lloc, i aquesta vegada no em serveix la dita de: "més val boig conegut que savi per conèixer", jo sóc de les que espero amb esperança aquest canvi, i ja m'està bé.
Val a dir, però, que sóc totalment contrària a les retallades que CiU està endegant, sobretot perquè sanitat i educació són dos pilars que poden salvar un país de caure en l'autodestrucció; les retallades haurien de començar a casa dels vencedors, per a predicar amb l'exemple d'austeritat, seguint amb els càrrecs de confiança que encara no s'han assegut a la taula del despatx adjudicat.

No crec que Pia Bosch hagi fracassat en absolut en el seu projecte per Girona, i reconec que era una candidata completament digna de respecte i admiració. Tampoc crec que Carles Puigdemont sigui l'autèntic vencedor de les municipals de Girona.
És l'arc general de les eleccions de tots i cadascun dels municipis el que fa pensar que els temps estan canviant, la dicotomia entre pujança o declivi és indiscutible, i que cal agafar el toro per les banyes d'una vegada. Sóc la primera que he patit, i estic patint, la reducció de les prestacions socials i l'entrada fàcil a un lloc de treball digne, però cal plantejar-nos que no podem sostenir tants milions de nivells de vida de classe mitjana. Això s'ha acabat.
Segueixo esperant els canvis i donaré tot el que pugui de mi mateixa perquè siguin a millor.

2 comentaris:

  1. Jo tampoc crec que la Pia Bosch hagi fracassat. Quim Nadal, amb una bona visió de futur, va deixar l'alcaldia el 2002 quan ja era evident el declivi del socialisme que representa. Anna Pagans el 2003 i el 2007 va haver de constituir tripartits per poder continuar governant i els resultats del 2007 van ser més dolents que els del 2003. Es veia a venir que ara serien pitjors.
    És esperançadora la presència de la CUP a l'Ajuntament. I és decebedor que ICV digui que es quedarà a l'oposició. Han fet una bona feina a les seves regidories i ben segur que tan serveis socials, com educació i medi ambient empitjoraran. També és decebedor que ERC despareixi de l'ajuntament i el PP creixi.
    És massa aviat per avançar res però no crec que el que passarà millori gens el que ja teníem.

    ResponElimina
  2. De fet, Xavier, els anys no passen de manera evolutiva i no sempre anem a millor. Jo segueixo en la posició del canvi i cal estar alerta. Segurament veurem coses que ni podem imaginar, i la política en serà una de les conseqüències. També sóc de les que no s'estranya que el PP i PXC estiguin en auge perquè és el resultat de l'equació: crisi i supervivència... malgrat que això tampoc em plau.
    Gràcies per la teva lectura i per les teves reflexions, sempre són una eina més per ajudar a formar-me. Una abraçada!

    ResponElimina