Probablement, després del gat dels Boscos de Noruega, el Chartreux és el meu preferit. És fàcil de veure, a primera vista, per què aquesta raça també és una de les més apreciades entre els nostres veïns francesos ja que el seu caràcter afable, sociable, una mica trapella i, sobretot, el seu tarannà silenciós i equilibrat el fan un company ideal per viure en un pis o en una casa. (És un gat originari de climes freds, per tant sempre buscarà els raconets més frescs de la casa per a fer-hi una bona migdiada). Evidenment, el millor medi per als nostres felins sempre ha de ser aquell que ofereixi el màxim d'estímuls possibles perquè puguin desenvolupar els seus instints de rastreig i caça, però el gat Chartreux és capaç d'adaptar-se a tots els hàbitats, a més de ser una raça que es caracteritza per miolar poc, la qual cosa ens serà molt útil quan arribi l'època de monta o aparellament. Els mesos de febrer i juny són els pitjors pels amos que patim de migranya o mal de cap perquè els miols dels nostres companys poden arribar a ser estressanys i esgotadors; és per aquest motiu que recomano, especialment que es faci ús de l'esterilització si no tenim intenció de fer-los criar. Serà un gran benefici per a les nostres orelles i pel benestar del nostre gat.
Aquests preciosos gats tenen un pelatge blavós i curt (no confondre amb la raça Bristish short hair o el Korat), les potes gruixudes i fortes, i una peculiaritat que encara el fa més especial: quan són petits tenen els ulls blaus, fins que a l'arribar a l'edat adulta, els canvien per un color daurat.
Pel qua fa a la història del Chartreux, es diu que va ser importat d'Orient pels croats del segle XI i que els monjos cartoixans van acollir aquests animals perquè tinguessin a ratlla la població de rates que amençava d'infestar els graners que guardaven el gra per a passar els hiverns i, també, pel tarannà silenciós i discret que tant casava amb les normes del monestir. Per aquest motiu, se l'anomena el "gat monjo".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada