dimarts, 21 de juny de 2011

Esperes que mai acaben

En l'últim post que vaig publicar al blog exposava una conversa imaginària (tot i que no fictícia) amb la meva gata degut a una disputa per veure qui podia apoderar-se de més espai en la meva taula de treball. Curiosament avui no ha calgut fer-la fora perquè aquest matí, en un dels seus impulsos felins, ha decidit anar a fer una incursió a les teulades de tot el veïnat, deixant-me amb l'ànima compungida. Ella ja sap que no m'agrada que volti pels teulats perquè aquest fet sempre és sinònim de dormir fora de casa més d'una nit.
Hauré d'esperar que torni, quin remei! Ella ja sap, també, que mai deixo el balcó tancat fins que no torna a casa, al meu costat.

6 comentaris:

  1. I aquest fet també és sinònim de que tu no dormiràs... Una nit vaig deixar sortir aquella meva per Vallfogona, i es va estar fins les tantes voltant pel poble... tenia la finestra oberta, per tant podia entrar quan volgués, però jo patia !!! Se suposa que són animals més intel·ligents que nosaltres, i amb l'instint de supervivència molt desenvolupat, però si no els tenim al nostre costat no estem tranquils... i encara sort que la tens operada, que si no !!!
    Espero que la tinguis ben aviat al teu costat fent run run i emprenyan-te...

    Ànims

    Una abraçada !!!!

    ResponElimina
  2. Gràcies, Filip, jo també ho espero. El fet que volti no és el que em fa patir sinó l'actitud de la gent envers els gats, encara hi ha molta ignorància i em temo que no l'enverinin o la facin fora...

    ResponElimina
  3. Hola Elara, espero que torni aviat. Com has dit més d'una vegada, el problema són els riscos amb què es poden trobar a fora: enverinaments, atropellaments,etc. De tota manera, tampoc es tracta d'impedir-los sortir, sobretot si són gats acostumats a voltar i a fer excursions. En fi, molta paciència i a veure si per la revetlla ja la tornes a tenir a casa!
    Josep

    ResponElimina
  4. Bon dia, Josep. Efectivament, la Bruna va tornar a casa el dia de la revetlla de Sant Joan, suposo que el sisè sentit ja li feia predir que aquella seria una nit mogudeta i que, per tant, valia més tornar a casa. Els gats són gats, ànimes inquietes i tafaneres que no canviaran, i que tampoc pretenc que sigui així. De fet, aquells qui més estimem són sempre els qui ens fan patir una mica, no creus?
    Una forta abraçada!

    ResponElimina