dijous, 30 de juny de 2011

Salsa de mores

Un dels plaers d'estiu de la meva infantesa i que no he oblidat, era menjar mores a peu dret, collint-les directament de l'arbust, fossin morades, vermelles o grogues; en aquell moment no tenia importància perquè veia que les altres nenes que feien el mateix i no s'intoxicaven. M'agradava també, collir-ne grans quantitats de les més morades, amb l'esperança que la meva mare -res a veure amb les mares convencionals-  en faria melmelada o confitura, cosa que mai va fer perquè no li agradava massa la cuina.
La sorpresa apoteòsica arribava en poc menys de 8 hores, quan em passava la nit instal·lada a la tassa del wàter, retornant tot allò que no hauria d'haver menjat indiscriminatòriament, tot i que ara no voldria recordar per quin orifici ho expulsava.

Deixant de banda els detalls escatològics, he fet aquest viatge ràpid als meus anys d'estiueig i d'infantesa perquè ahir vaig menjar unes postres exquisides: gelat de vainilla amb salsa de mores. Gràcies a Déu, però, el gelat era boníssim i les mores van entrar-me sense cap problema. Altament recomanable per a passar les nits de calor.

2 comentaris:

  1. Mmmmmm.... mooooreeeees.... se'm cau la baba Elara!!! Jo també anava a recollir-ne de petita i també em porten molts bons records. El que donaria perquè a Andorra hi haguessin mores silvestres!!!!!

    ResponElimina
  2. Ara sí que m'has deixat sorpresa. Quina terra és la teva, que no hi creixin mores? (De bon rotllo, eh?) Ne c'est pas possible!!! :)

    ResponElimina