Un anunci verídic

" Es busca companya de pis, preferiblement no fumadora, soltera, experta en idiomes (es valorarà positivament experiència en el francès i el grec), sociable i amb ganes d'obrir fronteres. Pis cèntric, assollelat, a 10 minuts del centre històric".

Vaig trobar aquest anunci penjat en un dels suros de l'Universitat de Girona, suposo que per mirar d'enganxar  a alguna noia despenjada i acabada d'aterrar a la capital gironina, sobretot ara que els inquilins dels pisos de lloguer tornen a la càlida llar familiar on els espera el plat a taula i el llit fet cada matí. La veritat és que encara no m'he plantejat marxar de casa; no tant perquè em facin el dinar i el llit, la qual cosa fa mooooolt de temps que no passa i sóc jo qui s'encarrega, majoritàriament, dels àpats de la família. Però aquí em teniu, tafanejant els preus de les vivendes que surten anunciats al Diari de Girona, per si mai em plantejo obrir fronteres, però potser en un sentit més ampli del terme... cal estar preparat per quan arribi el dia que caigui del cel una feina com Déu mana i per començar a cobrar un sou que sobrepassi els 2000€.