Amb les piles carregades després d'un viatge llarg, bonic i reconfortant, arriba l'hora de fer les maletes i tornar cap a casa; sí, és allò que passa quan es marxa de vacances: que tot té un final i que res dura per sempre. El despertador torna a prendre el protagonisme i les regnes de la nostra vida quotidiana, a més de mantenir-hi una relació de dependència-odi-necessitat que amb el temps aprenem a encaixar amb resignació.
Suposo que tots tenim els nostres drames personals pel que fa a l'acte d'obrir la porta de casa i trobar el que trobem després d'haver desconnectat de la realitat palpable: per exemple, és freqüent la sorpresa de la taula del menjador, com a conseqüència d'haver oblidat que els peixos són bestioles que cal alimentar cada dia i, que en cas contrari, es moren de gana o -en el pitjor dels casos- s'acaben devorant els uns als altres. També hi ha el despistat/da que no va rentar els plats abans de marxar i acaba descobrint una fauna que ha evolucionat de manera independent enmig de les olles i els gots de la cuina, per no parlar del qui oblida completament que comparteix el seu pis amb una serp i que l'amic solidari que s'havia ofert a posar-li menjar de tant en tant, s'ha oblidat de tancar el terrari i la tornada a casa es converteix en una cursa contra rellotge per a la recerca i captura de l'animaló que campa amb total impunitat en alguna canyeria de l'edifici... la gràcia és endevinar quina, abans que el crit d'una veïna esgarrifada en delati la seva posició.
En el meu cas, la tornada ha sigut trista però alliberadora, parlant en el sentit més escatològic i anatòmic que es pugui entendre aquesta història. Sí, malauradament sóc d'aquelles persones que no poden trencar amb els costums que estableix el meu trànsit intestinal, la qual cosa va de perles per als horaris de cada dia, però que només porta malestar general quan surto de casa, sentint-me cada cop més i més inflada i pesada.
No puc dir que me n'alegri d'haver de tornar a casa per passar-me no sé quantes hores davant de l'ordinador -tot i que encara puc donar gràcies pel fet de no estar enviant currículums- però necessitava renovar els vots de fidelitat pel que fa al meu lavabo i la tassa del vàter. Per molt que diguin que no cal passar una hora abraçat a la tassa diguent que l'estimes un cop acabada la feina, jo no podria viure sense ella i, m'agradi o no, la nostra relació es basa amb una fidelitat recíproca que, malgrat els meus intents de provar relacions més obertes, sempre he hagut de tornar a casa amb la cua entre cames i amb alguna cosa més que prefereixo no citar.
M'alegro que el viatge hagi estat llarg i reconfortant, com el viatge a Ítaca de Kavafis. Pel que fa a les necessitats corporals em passa el mateix. Suposo que és un problema psicològic afegit als canvis en l'alimentació i el desordre en els horaris.
ResponEliminaVaig avançant en la lectura de l'Elegància de l'eriçó, i ara ja sé qui són la Kiti i en Levin. Em fa molta gràcia el món de relació entre persones i gats. No hi havia prestat mai cap atenció.
Desitjo que la represa sigui ben plaent i que escriguis sovint.
Acabo de descobrir el teu bloc... i m’agrada molt. Espero poder gaudir d’ell sovint, ara que has tornat.
ResponEliminaHola Elara,
ResponEliminaBentornada. Aquells que, aquest mes, encara hem estat al peu del canó hem trobat a faltar els teus comentaris. Celebro que hagis pogut desconectar, passar-ho bé i, com no, renovar certs "vots de fidelitat" absolutament necessaris. D'aquí a uns dies, d'altres també marxarem i mirarem de carregar piles per afrontar el nou curs. Això sí, amb unes bones lectures que ens acompanyin en aquest "no-fer-res" tan profitós que són les vacances. Les meves lectures per aquest estiu: Jane Eyre, els Germans Karamazov i (recomanació teva!) La caiguda de l'Imperi Romà.
Una abraçada, Josep
Moltes gràcies, Xavier per la teva lectura i per les teves activitats literàries, veig que t'has engrescat amb l'Elegància de l'eriçó i estic ben segura que t'encantarà, tot i que també et recomano la pel·lícula perquè està meravellosament ben tocada!
ResponEliminaGràcies també a l'amic Single de Girona, no espero altra cosa que poder-nos enriquir mútuament i agrair el seguiment.
Josep, ja explicaràs les teves vacances, que sóc una mica tafanera i m'agrada saber què fa la gent en els mesos que cal planificar el temps lliure. Mostres unes lectures precioses, sobretot pel que fa a Jane Eyre (encara ploro), i la caiguda de l'imperi romà no et decebrà.
Una abraçada a tots plegats i gràcies de nou!!!