dissabte, 2 de juliol de 2011

Venjança

Diuen els tòpics populars que perquè el plaer sigui indescriptible la venjança s'ha de servir freda, i suposo que aquestes contalles no van errades. El problema és que jo no em considero venjativa.
Tinc mal caràcter, un geni accentuat i explosiu, i em considero la reina de la susceptibilitat, entre molts altres defectes que no tinc ganes d'exposar públicament. En el fons, aquests petits detalls del nostre caràcter que no es poden considerar virtuts, els mostrem sense pudor perquè no n'estem tan avergonyits com per mirar de dissimular-los. Són màrqueting, pur i dur. Un ganxo que pica l'ullet al nostre receptor, una forma com una altra de preparar el terreny a les possibles crítiques que ens puguin caure al damunt. Al cap i a la fi, el meu mal caràcter és una càrrega, però també ha servit per evitar que més d'un se'm pugi a l'esquena i per ensenyar les dents quan la situació s'ha posat lletja de veritat.

Però no sóc venjativa. No en sóc perquè no en sé. Ara mateix només se m'acut deleitar-me en la idea de substituir algú (del sexe masculí, és clar) que no brilla per la seva sensibilitat emocional envers mi, per un Pastor Alemany de 40 kg. que, amb molt de gust, li cediria la seva banda del llit i la butaqueta de lectura.

Total, una imatge val més que mil paraules -encara que les imatges es mostrin en la llunyania-. Per si les mosques, avui no passejaré pel centre de Girona ni pararé a l'aparador de la botiga Fauna Eiximenis, no sigui que augmenti la família per venjança...

2 comentaris:

  1. Ai Elara... per començar ja veig que darrera teu no acabaré pas les fotos avui... però no pateixis, no tenen pressa, això sí, hauria de marxar cap a Girona per ser-hi pels vols les 6, doncs inauguren una exposició de pintura al local d'Itzà Dansa...
    Referent al tema que la venjança és un plat que es serveix fred, doncs bé, un no és que sigui venjatiu, però hi ha moments en què la vida et dóna la possibilitat de tornar a l'altri allò que et féu en un moment donat, i llavors els gaudi és extrem !!! Però també és cert que hem de mirar de desprendre'ns de les coses dolentes i mirar de gaudir al màxim. Resumint, deixa de banda els mals rotllos i viu feliç, això sí, si arriba el moment de tornar quelcom, doncs t'atures un moment, en rumies les conseqüències, i si ho creus oportú, doncs endavant i que l'altre visqui en les seves carns el mal infligit anteriorment.
    I ja per acabar, em dol molt sentir que hi ha algú insensible a la vora teu, doncs si bé això no hauria de passar a ningú, bé és cert que encara menys a persones com tu, i pensa que al món hi ha molts animals-persones amb una capacitat d'estima que fan desmereixedores del privilegi de la teva companyia a molts d'altres...

    T'envio una abraçada molt gran i espero que la teva ànima pugui recuperar ben aviat la tranquilitat

    ResponElimina
  2. Hola Filip, gràcies pel teu comentari. No entra dins les meves opcions això de l'ull per ull, perquè no és mai la solució.
    El que he escrit és fruit de la ràbia i dels nervis, però ja passaran, després de la tempesta sempre arriba la calma.
    Moltes gràcies per la teva lectura. És reconfortant saber que hi ha algú a l'altre costat.

    ResponElimina