dimecres, 3 d’agost del 2011

Individus sense els quals la feina no seria el mateix

Recentment llegia el post del blog d'un amic que havia publicat en poques línies, molt divertides, una mena de manual d'instruccions per a fer la pilota al cap de feina i ser encara més trepes del que tots nosaltres volem reconèixer que som. Bé, potser la paraula "trepa" no s'adequa a la frase que més utilitzem en el nostre vocabulari quotidià... mil perdons! Suposo que no és un adjectiu políticament correcte, més aviat hauria de ser "reconeixement de la nostra tasca/iniciatives davant la cadena jeràrquica de l'empresa"... perquè, al cap i a la fi, tots volem i desitgem, però sobretot, exigim que es valori la nostra feina i la dedicació invertida en el lloc de treball.

Deixant de banda l'empenta i la implicació amb què ens prenem la jornada laboral a nivell particular, passo a classificar els coneguts tòpics que no poden faltar a l'hora d'alegrar-nos (?) les meravelloses 40 hores setmanals, sigui  quin sigui el lloc de treball que estiguem duguent a terme actualment.

EL/LA VÍCTIMA: va nèixer amb vocació de màrtir, per tant no dubtarà en llençar-te en cara tot allò que ell/a hagi hagut de fer per corretgir els teus errors de vulgar principiant. Aquest/a individu/a també es caracteritza per ser insegur/a i manipulador/a, buscant una relació de companyerisme amistós que el/la facin sentir acceptat/da en tot moment amb tots els qui l'envolten; però,  si per qualsevol motiu arribes empipat a la feina perquè no has trobat lloc d'aparcament i has hagut de deixar el cotxe en zona blava, el/la víctima s'ho prendrà com a quelcom personal i anirà a explicar a tothom de l'empresa que només arribar a la feina ja li has fet mala cara i que li tens jurada des del primer dia que vas arribar. Amb aquest prototipus s'hi pot estar a bones sempre i quan li diguis com de bé fa la feina i el meravellós que és tenir-lo de company/a, ja que fa molta més feina del que hauria de fer i ningú es molesta a valorar-li.

L'INDEFINIT/DA: és una mena d'especímen enigmàtic amb el qual encara està per esbrinar-se quina mena de tasca fa dins l'empresa i, sobretot, si realment hi treballa. Acostuma a voltar per totes les zones de la planta, sobretot la màquina dels cafès; també se'l pot trobar a fora de l'edifici, fent una cigarreta malgrat que hagi anat diguent a tothom que ho està deixant. Se'l reconeix fàcilment perquè sempre explica acudits i té algun paper a la mà, intentant donar una imatge d'home/dama de ferro treballador/a i emprenedor/a. També és molt freqüent sentir-lo/la vantar-se de la seva antiguitat dins l'empresa i donar consells a la resta de companys que no li han demanat la seva opinió. Quan no hi hagi més remei que treballar sense excuses ni enganyifes, quasi sempre se'l/la veurà donant ordres a tort i a dret, cridant als altres i indignat/da perquè ell/a és el que més treballa i el que menys rep a canvi.

L'ENTRANYABLE: una de les espècies en perill d'extinció que caldria protegir, és la rara avis del/la "bon/a company/a" que cau en gràcia a tothom. És una d'aquelles persones que no treballa ni molt ni poc, sinó suficient; ni bé ni malament però que el seu treball és acceptable, i que mai té un "no" ni una mala cara a l'hora de donar un cop de mà als demés. Curiosament també és d'aquelles persones que fan que la jornada et passi més ràpid al seu costat i que es pot parlar de qualsevol tema que et passi pel cap en aquell moment. (Déu meu! Quant fa que no en trobo un/a com aquest/a!!!)
ATENCIÓ: per raons que s'escapen al coneixement humà, aquesta espècie tan estranya pot acabar evolucionant i mossegar la mà amiga que se li ofereix quan menys s'espera donant lloc al prototipus de EL/LA FALS/A (tot i que no sempre), per tant sempre cal estar alerta de no confiar-se massa al seu costat.

EL/ LA FALS/A (llegir paràgraf anterior): també popularment conegut com a "gremlin", perquè en donar-se una sèrie de factors combinats entre sí com per exemple, possessió d'informació i una vacant pendent, es transformen en éssers absolutment repugnants i indesitjables. Mostraran una personalitat empàtica i afectiva, et posaran una mà a l'espatlla quan et vegin en baixa forma i els acabaràs explicant coses que mai hauries parlat amb la persona de més confiança del teu entorn perquè el/la desgraciat/da diu tot el que vols i necessites sentir. Tot això farà que es giri la truita en contra vostra. Molt al tanto amb aquest prototipus perquè és el que menys es percep i més mal fa!

L'/LA INTEL·LECTUAL: gènere d'individu que mai falla en qualsevol agrupació humana. Sabrà molt més de tot el que tu sàpigues encara que, per posar un exemple, estiguis treballant per a una empresa que porta projectes d'arquitectura i tu tinguis uns quants màsters i un doctorat en teoria arquitectònica; tant és! Sempre seran a temps de corretgir les teves decisions i els arguments que necessitis emprar per a les teves tasques perquè ells/elles són la veu de l'experiència. Acostumen a estar dins d'una franja d'edat dels 35 als 60 anys i, malgrat siguin uns plastes inaguantables i pedants, no són mala gent ni viuen per trepitjar als altres.

CONTINUARÀ...

2 comentaris:

  1. Molt ben retratats. L'indefinit es passeja per l'empresa amb un paper a la mà que ha agafat de damunt la seva taula. Quan torna desa aquell paper i n'agafa un altre per recomençar el circuit i, així, indefinidament. No se sap mai si vigila, si simplement observa o si tan sols perd el temps.

    ResponElimina
  2. M'hi manquen Les Lloques, Elara... ( t'ho dic en femení perquè és la meva experiència ). S'ajunten dues dones avorrides de la vida que duen i silenciades en l'àmbit familiar i téns el còctel paradigmàtic anomenat xafarderia. I no se'n salva ningú, ni tan sols elles mateixes quan estan a distància. Si tu estàs a la vora i no téns cap intenció d'entrar en el joc ets un antipàtic i un personatge estrany. Escatainegen i escatainegen, fins que no són més que una gallina vella només apta per donar gust a un bon brou.

    ResponElimina