dimecres, 21 de setembre de 2011

Consells per a un dia de crisi

Viure un moment dolç no és cosa fàcil en els temps actuals que corren: les hipoteques se'ns mengen, els lloguers no han baixat de preu, el nostre lloc de feina amenaça d'expulsar-nos sense massa contemplacions, els estalvis minven a mesura que passen els mesos i tots els qui ens envolten estan nerviosos, pateixen i ens fagociten en una atmosfera d'inseguretat i de dubtes.

Fa temps que vaig dir-me: "ja n'hi ha prou!". Hi ha mesos que ingresso un capital considerable que em permet fer la meva vida amb certs luxes -malgrat que mai són luxes banals-, i d'altres temporades que visc de la bona voluntat del meu pare i dels cafès dels amics que em conviden i que sempre prometo tornar quan passi per un millor moment. Ells ho saben i jo no he deixat mai de complir les meves promeses. Però prou malestar i angoixa!

Malgrat que l'economia mou el món i que els meus escrits puguin fer pudor de tòpic resclosit he de dir que cal mirar-se la situació amb ulls nous i amb intenció d'adapatar-se al que s'hagi d'esdevenir. Mentrestant, amics i amigues:

1- El vostre cau sempre serà el vostre cau, i fins que el banc no us digui el contrari, gaudiu d'allò que us heu guanyat, sigui poc o sigui molt. És vostre i ningú té dret a discutir-ho.

2- Quan arribeu a casa després d'un mal dia, obriu-vos una cerveseta o una ampolla de vi. Aquests petits plaers no són cars si es sap triar bé i si es guarda moderació. A continuació brindeu per vosaltres (si esteu sols) o brindeu amb els qui us acompanyin, perquè sí, perquè sou collonuts i perquè us ho mereixeu.

3- Prepareu-vos uns palpissos o unes costelletes de xai (depenent del pressupost) fins que quedin ben torradetes i el greix sigui cruixent, és quelcom que a mi em fa tornar boja i que m'encanta... si ho proveu, no us en penedireu.

4- Després de sopar, interactueu amb aquells qui compartiu el vostre cau. Si teniu un gat o un gos sortiu a passejar o jugueu amb ells; els animals de companyia també perceben si nosaltres estem capficats o anguniosos i no entenen els motius. Si teniu fills, intenteu arrencar-los de la Play Station, de la tele o de l'ordinador i que us expliquin com es diu el noi o la noia que els agrada, què han fet a l'escola/institut i no deixeu que us escurin les butxaques fins que no hagueu mantingut una conversa de mitja hora com a mínim amb ells. Si se'm permet el comentari, el jovent no sempre és conscient del que els tocarà viure si es poden passar el cap de setmana amb 50€ a la cartera... parleu amb ells, renyeu-los si fa falta, però sempre sempre sempre ha de predominar la conversa civilitzada i l'interès cap a ells.
Si teniu parella, amics, això ja és una altra història. Al cap i a la fi, no li hem fet pagar alguna vegada la nostra frustració i el fet que les coses no ens surtin com nosaltres volem? No li demanem, ni que sigui inconscientment, que ell/a mogui la vareta màgica i que tot es solucioni?

En parella sempre hi ha el perill de caure en la rutina i en el tedi de la vida quotidiana. Doncs ja n'hi ha prou. La rutina no és negativa si es sap combiar amb una mica d'imaginació i ganes de tirar endavant. On estava escrit que per trencar amb la vida rutinària s'havia d'anar a sopar per 70€? A mi em sembla que enlloc.

5- Feu-lo/la parlar. No us conformeu mai amb monosíl·labs per resposta, queden prohibits els "sí, no, bé, normal, ja veurem"... el nostre llenguatge és ric i versàtil, i és la nostra obligació aprofitar-lo fins que s'esgoti. Doneu un toc de sentit de l'humor als moments finals del dia: robeu-li les sabatilles, amagueu-les, feu-lo/la fora del llit per jugar, mossegueu, esgarrapeu, petonegeu... el que sigui, però feu. Aneu a dormir amb la sensació que potser no arribareu a final de mes, que el vostre cap és un "capullo", que l'empresa no és solvent i que ja veurem quan paguen, que vindrà una tercera guerra mundial o qualsevol altra catàstrofe, però tot això hauria de quedar compensat pel sol fet d'estar al vostre cau i abraçats amb la persona que tingueu al costat, perquè val la pena.

Si això pot servir per a crear un moment dolç en temps de crisi, ja em dono per satisfeta... i perdoneu-me el post de conte de llagrimeta, avui tenia ganes de dir tot això. :)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada