dijous, 1 de setembre de 2011

SETEMBRE, per fi!

Cada mes de l'any em porta a la memòria coses i records viscuts, olors, sensacions i el gust de temps passats.

SETEMBRE és el mes de les fulles caigudes entre les llambordes, dels castanyers d'índies bords que perden els seus fruits de clova punxeguda, malgrat els intents dels vianants de no rebre'n un fatal impacte mentre passegen. SETEMBRE és boirina gris de matinada barrejada amb l'aroma del cafè de les fàbriques llunyanes de la Nestlé. Però sobretot, SETEMBRE marca la fi d'aquell sol impertinent de migdia que crema sense pietat; marca, també, l'empresonament dels peus entre mitjons finets de cotó i unes sabates lleugeres; SETEMBRE ens vesteix amb una gavardina beige vespertina. SETEMBRE ens obre les portes del teatre, dels liceus i dels ballets; ens espera amb els braços oberts perquè entrem a les biblioteques de les facultats i ens enclaustrem entre pàgines polsegoses i les parets d'antics convents venerables que poblen el barri vell de la meva ciutat.

Girona té una màgia difícil de descriure quan es muda el vestit d'estiu i fa acte d'introspecció davant la vinguda dels mesos freds; ser filla de la Girona humida i gris de Josep Pla comporta certs privilegis estètics pel que fa al paisatge de tardor intra murs, els quals espero amb impaciència i amb moltes ganes d'oblidar la calor i la xafogor passades.

2 comentaris:

  1. Enguany el setembre ha començat molt calorós, cosa que farà caure més fulles. De castanyes ja n'he xutades força. A mitjans de mes anirem entrant-hi més. Aquesta setmana he estat uns dies pel Collsacabra i, amb les pluges de juliol, els prats encara són força florits.

    ResponElimina
  2. L'altre dia vaig ser per l'Alta Garrotxai vaig veure uns castanyers que no eren bords, amb les castanyes cobertes de la clova i a punt de caure... ja les espero amb candel·letes! Quina enveja de viatge, al Collsacabra

    Elara.

    ResponElimina