dilluns, 5 de setembre del 2011

Tot passa

Sí, definitivament ja és hora de posar fil a l'agulla a dia 5 de setembre perquè el temps passa i les tasques pendents que tinc a l'agenda no perdonen la deixadesa ni la mandra. Tinc en vista unes quantes revisions mèdiques protocolàries, res greu, aquelles coses que toquen de fer cada any; algun casament on he de cantar (sí, sí, encara que sembli mentida, hi ha gent que es casa i que hi posa música en directe en comptes de llogar una discoteca mòbil), i entregues de feina.

Però el temps no passa igual per a tothom, especialment per la meva gata negra que menja i dorm... qui fos gat! Ella, que se sap estimada i necessitada, estira sinuosament la columna vertebral i badalla, convidant a desafiar el seu impertorbable horari diürn, abans no arriba l'hora baixa dels últims dies d'estiu. Com cada vespre, esperarà que regui el llessamí de flors blanques per amagar-se entre la mata verda i espesseida dels arbusts que encara no hagi mullat. Potser em portarà, contenta i enjogassada, una sargantana que deixarà als meus peus i que, lamentablement, hauré de llençar a les escombraries després que la pobra bestiola hagi patit els jocs preliminars d'un felí de ciutat que treu la vida per no oblidar el seu instint; què hi farem,  la naturalesa és cruenta en totes i cadascuna de les seves etapes!

Mentrestant, com cada vespre, pensaré que qui dia passa any empeny, i que demà serà un altre dia.

4 comentaris:

  1. Ahir vaig veure una estadística que deia que, a Catalunya, per cada cent casaments que es fan se'n desfan vuitanta-tres. Fa una mica de pena de veure la banalització en què ha caigut la parella.

    ResponElimina
  2. Bé Xavier, aquesta és una de les conseqüències del món modern. El matrimoni tradicional i per tota la vida ha desaparegut, tot i que la gent -quan es casa- encara munta aquells "bodorrios" basats en la filofia conservadora, una de les contradiccions del segle XXI.

    Moltes gràcies per la teva lectura! Aquest blog ja no seria el mateix sense tu! :)

    Elara.

    ResponElimina
  3. No, Elara, ets tu qui fa el bloc. Jo només hi sóc un intrús que hi deixo alguna opinió.
    Entenc el que dius del matrimoni tradicional. Em sembla, però, que l'estabilitat de la parella és molt beneficiosa per als fills. I que els pares cal que se sacrifiquin una mica i esperin a separar-se que la mainada sigui, com a mínim, adolescent.

    ResponElimina
  4. Estic completament d'acord amb tu.. l'estabilitat és fonamental i en cap cas estic d'acord amb la filosofia del relativisme que corre...

    Elara.

    ResponElimina