dilluns, 31 d’octubre de 2011

Nannerl, la germana de Mozart

No sóc crítica de cinema ni tampoc una experta en matèria del setè art; això no vol dir que no m'agradi el bon cinema d'autor o aquell que vol portar a la gran pantalla -ni que sigui per un públic minoritari- la història de personatges complexos que el filtre de la Història no ha tractat massa bé. Precisament pensant en els personatges que descansen en l'oblit, la setmana passada vaig anar a veure la pel·lícula "Nannerl, la germana de Mozart".
Viure i pertànyer a una família de músics no deuria ser gens fàcil, però encara ho deuria ser menys si es naixia dona a finals del segle XVIII, època en que les convencions socials encara restaven encorsetades en les pautes que marcava l'Antic Règim. Maria Ana Mozart -Nannerl, pels pròxims- vivia a l'ombra de les esperances que el pare i cap de família, Leopold Mozart, havia dipositat envers el fill petit. Nannerl era una intèrpret excel·lent a més de bona compositora i en cap cas es podria posar en dubte el seu talent si se l'hagués jutjada amb els ulls d'avui, però el segle XVIII encara no havia obert les portes a les extravagàncies decimonòniques que certes dones, amb mitjans econòmics, van poder-se'n beneficiar.
Deixant de banda el seguiment argumental i la dubtosa història d'amor entre Nannerl i el Delfí de França, val a dir que la pel·lícula fa una excel·lent adaptació pel que fa el vestuari, els espais arquitectònics i, evidentment, part de la música recuperada dels arxius familiars. Malgrat haver vist la pel·ícula en una trista intimitat de sis persones a la sala, la pel·lícula és un d'aquells exemples clau de qualitat no apte per a les masses, cosa que em sembla lamentable i rebutjable. Des d'aquí animo als pocs lectors que pugui tenir a que vagin a veure-la perquè no en sortiran gens decebuts... sempre i quan encara estigui en cartellera, perquè vist el tipus de cartellera que triomfa, no m'estrayaria gens.

Des de Girona us desitjo unes bones Fires i un bon dia de Tots Sants!

2 comentaris:

  1. Mozart tenia una germana?!?!?!?! que a sobre era bona intèrpret i compositora?!?!?!? perquè després diguin que les dones no hem estat condemnades a ésser silenciades! Primer, els hi ficaven la traveta perquè no poguessin triomfar i després la història heteropatriarcal "s'oblida" d'elles a l'hora de passar llista als "grans mestres" de totes les èpoques... puaj! sort que les coses van canviant i es creen "reconeixements" com aquest(ho fico entre cometes perquè estic segura que era més l’excusa per fer una pel•li d'època que per retre-li un homenatge a aquesta dona). Si tinc l’oportunitat l'aniré a veure. Gràcies Elara! ;)

    ResponElimina
  2. Hola Petite Coco, de dones que han quedat oblidades en el filtre de la Història n'hi ha moltes i, a més, amb un nivell musical més qe considerable que haurien passat per la cara a més d'un que avui considerem que ha d'estar dins les pàgines de la Història de la Música..per exemple, Barbara Strozzi, que també m'agradaria saber més d'ella.
    Et recomano sincerament que la vagis a veure, però afanya't perquè no sé si encara estarà en caretellera!
    Una abraçada,

    Elara.

    ResponElimina