Benvolguts, ara feia dies que no us presentava cap dels meus millors amics, i per no perdre el costum, aquí us deixo un parell de fotografies del gatet Bitxo. El protagonista d'avui apareix per primera vegada un dia d'hivern d'ara fa tres anys, a Fontromeu, quan la tieta d'un amic meu tornava d'esquiar i se'l va trobar prop del seu apartament. En Bitxo miolava, estava afamat però sobretot, tenia ganes d'escalfar-se i sentir-se acollit; entendrida pels miols d'un gatet que tenia pocs mesos, la tieta de'n Santi va decidir donar-li protecció per una nit... però aquestes coses, prou que tots ho sabem, no tenen límits i la nit es va acabar convertint en tres anys, amb cada un dels dies que el conformen.
El meu amic m'explica que en Bitxo té les llibertats d'un gat de carrer, juntament amb els conforts d'un gat domèstic perquè entra i surt al seu aire. Viu en un clima d'alta muntanya, sa i pur, i això el deu fer encara més feliç, cosa que s'observa perfectament en les fotografies que m'han enviat. Espero que us agradin.
Gràcies per les ratlles que has escrit sobre en Bitxu. Només aclarir una cosa que no em vaig explicar bé. El gat, des del cap de setmana de la seva troballa a Font Romeu ja fa vida a Blanes amb els meus tiets, per tant, el clima mediterrània el fa sentir viu.
ResponEliminaUna petita anècdota d'aquest cap de setmana, he anat a cuidar la meva àvia la qual viu a casa de la meva tieta, i em vaig aixecar de matinada per anar al lavabo, allà em vaig trobar en Bitxu dormint dins del videt, es veu que és el seu lloc predilecte per dormir ( quan estar a casa clar...)
Un altre cop gràcies per les teves ratlles. Una abraçada
Ostres Santi, perdona! La veritat és que em pensava que el gat s'havia quedat a Fontromeu!!! A vegades aquests petits errors passen :(
ResponEliminaPer cert, la meva gata també fa estades al videt, i jo em pensava que la Bruna estava tocada de l'ala, ja veig que no... a veure si me'l presentes, doncs!
Una abraçada, Elara.