Es passejava, sovint, per les teulades anònimes d'una ciutat massa gran.
Es sentia sola, evidentment, però caminar més amunt de la línia d'equilibri dels homes la feia segura i discreta.
Els ulls de gat i les quatre potes li donaven l'eterna estabilitat envejada pels altres; ella mai renunciaria al privilegi d'observar el món d'esquitllentes i a distància.
Quan havia de sadollar el buit de companyia baixava a terra i feia ús de la receptivitat felina, tan variable i seductora, fins que els seus impulsos solitaris la cridaven, de nou, al buit de les teulades rogenques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada