divendres, 13 de gener de 2012

Déus falsos

Déus falsos


El capital salvatge afaiçonà, amb mans àvides,
ídols, com a l'antic país de Canaan.
Però, al voltant del santuari,
avui no hi ha bosquets sagrats,
sinó planures ermes i silenci.


Executius de Nova York celebren,
damunt l'altar de Wall Street,
el seu triomf inapel·lable.


S'han mort, les utopies,
i la Terra Promesa no s'endevina enlloc.
Llet i mel són un clam que s'estronca a la gola
dels afamats del Tercer Món.
Avui, del cel, no cau mannà;
les mans fenyen la pasta, agra, del desesper.


(Jordi Pàmias, La veu de l'àngel).

3 comentaris:

  1. És un poema excel·lent. No conec aquest poeta. En cercaré llibres a la biblioteca. Molts gràcies de posar-lo al bloc.

    ResponElimina
  2. En vaig quedar enamorada! Llegeix el seu llibre, no te'n penediràs!

    ResponElimina