La meva ciutat texeix la Història dels immortals i rumors vagues que les pedres grises escampen en quatre direccions, però jo, formant-hi part, no en podria marxar.
El sol de gener que banya la meva ciutat convida al record dels morts i al plor de les absències dels vius, malgrat tot, he deixat de vessar llàgrimes i he acomiadat als qui havien fet el decés.
Adéu siau, flors de joventut, esperança del futur, adéu siau! Mentre no em falti l'alé ni un bri de força, aquesta és i seguerà essent la meva ciutat de pedra, amb els vius i els morts i amb la història del present i del passat.
Preciós...
ResponEliminaGràcies Petite Coco! A vegades Girona inspira! :)
ResponElimina