dimecres, 18 de gener de 2012

Santorini

Està decidit, marxem de viatge, i marxem sense la pesada motxilla viatgera que ens havia acompanyat tota la vida, com a turistes de pocs recursos però amb moltes ganes de conèixer la cultura, el patrimoni i el paisatge. Aquesta vegada, però, hem decidit treure els diners d'on sigui. Potser no ho mereixem, segurament no és el millor moment per a permetre'ns un viatge d'aquestes característiques, però els estalvis serveixen per a invertir en qualitat de vida i tranquil·litat, i jo, per sobre de tot, necessito tranquil·litat d'esperit i d'ànima, i la necessito com el pa que menjo.

Quin és el destí? Grècia, evidentment. No només perquè és un país que ha passat a la història de finals de la primera dècada del segle XXI per la caiguda del sistema econòmic enmig d'aquesta crisi, sinó perquè sóc historiadora i estimo a distància els vestigis d'una cultura mil·lennària que ens ha deixat el pòsit per a subsistir actualment. La meva professió en condiciona el gust i l'amor per les pedres venerables, però el meu jo també està marcat pel nom que va triar la meva mare per mi, ja fa 27 anys, i que, evidentment, encara porto amb satisfacció i amb l'orgull de saber-me gairebé única. "Elara" és un nom que pertany a la mitologia grega, malgrat que és molt minoritari i no apareix a tots els diccionaris, però la meva mare tenia claríssim que el meu nom havia de tenir un origen grec i quan el va veure escrit per primera vegada li va semblar ben sonant i melòdic i de seguida va tenir la decisió presa.

Per aquestes i per moltes altres raons, Atenes i Santorini ens acolliran uns dies de juliol, i només espero gaudir de les postes de sol i de la brisa guaridora, com només els paisatges mediterranis saben curar les ferides més profundes.

2 comentaris:

  1. Desitjo de tot cor que tinguis molt bona estada a Grècia. És un dels països que fa anys que m'agradaria visitar. Poder visitar els llocs on fa dos mil sis-cents anys va néixer la nostra cultura ha de ser fantàstic i catàrtic. Ja ens comentaràs el viatge al bloc.

    ResponElimina
  2. Serà un pler explicar-vos-ho! La veritat és que en tinc moltes ganes i ho necessito!!! Una forta abraçada, Xavier!

    ResponElimina