Tornen els dies grisos a la meva ciutat. Benvinguts siguin! Aquesta vegada deixo el cel plumbi, les petjades d'aigua en l'asfalt i el recolliment dels carrers allà on han de ser. M'ho miro des d'una finestra sense saber on sóc, des d'on observo caure les gotes de pluja, i penso que aquesta primavera lúgubre ja no és la primavera de la Girona humida i gris que tant estimo.
Sé que hauré d'albirar moltes més tardes de pluja, i moltes més estacions que conformaran la història cíclica de tots nosaltres, però ja no sé des de quina finestra. En el fons, no és important. Avui, però, faig meva per sempre la tarda de llum somorta i la interioritzo endins, molt endins. Els records són el remei a una possible nostàlgia que sorgirà en un futur però que, encara ara, no vull pensar-hi.
Aquesta pluja, més aviat plugeta, era molt esperada, sobretot per la terra i les plantes resseques. Ara tot verdejarà més de pressa i ens podrem atipar d'espàrrecs. Ara, millor si dura un parell de dies més.
ResponEliminaDesprés, més endavant, vindran les alElèrgies