En el món dels somnis hi tenim obertes totes i cadascuna de les portes que duen als impossibles, perquè els somnis no són sinó l'expressió del nostre subconscient, allò que temem, desitgem, tot el que ens obsessiona i hem camuflat de la millor manera que la realitat ens ho permet.
En el món dels somnis sóc un gat que dorm, soc parquet de fusta,
llar de foc,
ombres xineses,
nena de cabells bruns i arrissats,
mare que vetlla i escriu,
cortines de ganxet color blanc trencat,
el tè de canyella,
el llibre de poesia que amaga versos inconfessables,
un joc de paraules triat a l'atzar.
Sóc gat que dorm,
sóc absència viva,
sóc res i sóc tot.
Sóc perquè tu vols que sigui,
sóc estampa de l'impossible,
sóc pregària del penitent,
sóc per tu i en tu.
T'ho he demanat tot, massa ràpid potser, amb el nervi i les presses de la meva joventut.
Deixa'm que sigui.
Fes-me un raconet.
Jo seré gat que passejarà entre les teves pors, dubtes i incerteses, per regalar-te moixaines de fidelitat, ara ja tan preuades en el món dels somnis i en el nostre, el teu i el meu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada