dilluns, 14 de maig del 2012

The New Yorker i els gats

Amics, amigues: en el post d'avui pretenc donar a conèixer la revista New Yorker, si és que encara pot ser que sigui desconeguda per a algú. Aquesta va ser fundada l'any 1925, per un matrimoni que havia treballat al New York Times, i es va especialitzar en temàtica generalista -sempre donant un toc d'humor a les seves publicacions- com la poesia, l'humor (gràfic o escrit), l'assaig o els reportatges d'actualitat. No només va ser una revista que va servir de plataforma de llençament per a escriptors de prestigi internacional com Philip Roth o J.D. Salinger, sinó que també va tenir la bona pensada de dedicar un monogràfic als gats. Desconec la raó que va portar a editar un monogràfic tan específic, però el que sí puc afirmar amb seguretat és que els gats passaren a ser un dels animals de companyia, acabada la 2a Guerra Mundial, més valorats per la cultura anglosaxona i americana.




Aquí us deixo la fotografia que m'ha enviat un amic especial, qui sap de l'interès que he posat en aquest blog per a escriure sobre gats i fer passar bones estones als lectors en la mesura que sigui possible.

La imatge correspon a la portada del monogràfic publicat el mes de febrer de 1991 i que, lamentablement, no he tingut la sort de poder fullejar. Curiosament, però, en una de les meves visites llampec a França i en una de les meves ràtzies a les llibreries, vaig trobar el recull d'imatges que el New Yorker havia anat publicant al llarg dels anys, amb totes les vinyetes d'humor que feien referència als gats, i de la qual també us adjunto la fotografia. Si teniu l'oportunitat de comprar-lo, no us ho penseu dues vegades perquè us garantitzo una estona de riallades sense fre, tot i que malauradament una servidora només l'ha trobat a les llibreries franceses, i espera que no trigui massa a arribar a casa nostra.

2 comentaris:

  1. Tinc unes postals comprades a Paris sobre gats. Ells tenen maneres de fer que els homes no entenem: prendre'ns el sofà, beure del nostre got, fer-se l'adormit quan tens un pipi, demanar menjar mentre ets al telèfon amb conferència amb Moscú...Però jo no puc passar sense ells.
    Una abraçada, maca!

    ResponElimina
  2. Curiós això que dius que els gats passaren a ser un dels animals de companyia, acabada la 2a Guerra Mundial, més valorats per la cultura anglosaxona i americana...
    D'altra banda, gràcies per fer-me coneixer aquesta revista que jo particularment desconeixia.

    ResponElimina