"Pluralitat cultural, Pluralitat lingüística, Pluralitat social, Pluralitat nacional, Pluralitat civil".
Vista la quantitat de pluralitats que ens ha servit, el segle XXI, de primer plat, segon i postres, una servidora es planteja si enfocar tot això mitjançant la multiculturalitat (sostinguda per acadèmics com W. Kymlicka o Ch. Taylor) o fent ús del xoc de civilitzacions que preconitza S. Huntington. Els "multicultis" mai han sigut sant de la meva devoció, no els veig sinó uns romàntics una mica passats de voltes que tanquen els ulls a la realitat que no sempre accepta els continus gresols que alberguen segons quins brous de cultiu. En canvi, el xoc de civilitzacions em sembla una mica massa alarmista, una mica ranci...
Malauradament, l'estat de benestar cau en picat, i sense l'ajuda d'aquest, com es resol tot això?
Ho deixo sobre la taula per si algú es vol entretenir a veure els diferents tipus de gats que hi ha en la il·lustració, i ja, de pas, a arreglar el món.
Potser que ens conformem amb la pluralitat artística. Com a mínim hi pots intuir l'individu, el teu o el d'altri.
ResponEliminaMiau!
Em sembla perfecte! La pluralitat artística engloba quelcom més positiu que no la resta de valors que són donats amb calçador. M'agrada :)
ResponEliminaUna abraçada, i gràcies per la teva lectura! :)))
Hi ha la interculturalitat que em sembla interessant. Acceptar i conservar les coses bones de les altres cultures. Que, d'altra banda, deu ser el que s'ha fet sempre al nostre país. Les migracions occitanes que fugien de la fam i de la persecució dels càtars. Les migracions franceses que marxaven de França per la fam i per la persecució també religiosa que patien els protestants. Migracions espanyoles continuades ... I ara les de persones de pràcticament tots els països del món coneguts. Crec que hem de vetllar per poder conservar la llengua en la qual hi ha representada la manera de ser dels catalans. I acceptar el que vagi venint buscant-hi els aspectes positius.
ResponElimina