tag:blogger.com,1999:blog-8314474089386837616.post35956436150370354..comments2022-10-01T09:10:19.664+02:00Comments on De gats i altres amistats: El pànic escènicUnknownnoreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-8314474089386837616.post-69448761978364938982012-03-25T22:25:34.100+02:002012-03-25T22:25:34.100+02:00Completament d'acord, Xavier! I, a més, he obl...Completament d'acord, Xavier! I, a més, he oblidat això d'enrogir i que et cremin les galtes i les orelles! Ostres, quina situació! Sort que el públic ja és comprensiu i que ho fem per a mor a l'art :) Una abraçada, Xavier!!!Elara Pihttps://www.blogger.com/profile/12018116807411339380noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8314474089386837616.post-52067852265986893782012-03-25T17:04:11.970+02:002012-03-25T17:04:11.970+02:00A part que em tremolin les partitures també tinc e...A part que em tremolin les partitures també tinc el vici de posar-me vermell quan la vesso estrepitosament. Però ens hem de consolar pensant que el públic no té partitura, normalment, i que moltes de les equivocacions li passen desapercebudes. I, si se n'adona, també és benigne perquè sap que ho fem amb tot l'entusiasme i sense percebre'n cap benefici material.Xavierhttps://www.blogger.com/profile/04492952948414521814noreply@blogger.com