Fer una coca no és difícil, res de l'altre món, no exigeix haver passat una tarda prenent nota dels consells de la iaia ni haver cursat estudis de reposteria; només es tracta de barrejar les quantitats recomanables (sempre a gust del consumidor) de farina, sucre, ous, iogurts, oli, llevat i l'opcional copeta de licor que li dóna un punt especial a la textura, una vegada surt del forn.
Malauradament, les postres i els berenars tradicionals es veuen amenaçats per aquests nous invents del segle XXI que consisteixen en uns preparats que semblen plastilina, posats en bosses i que només demanen buidar la massa en un motlle i cuinar-la al forn 40 minuts. Actualment tots els supermercats ofereixen fer més i més sofisticat en poc esforç i menys feina a la cuina; hi ha els brownies de xocolata, els pastissos de formatge amb salsa de fruits vermells, pastís de iogurt o de llimona, entre d'altres ofertes que només de veure'n la fotografia a l'envàs ja fa venir salivera.
A mi que em perdonin, podrà semblar de mal gust, o no, el meu comentari, però fer un pastís/coca amb el simple gest d'obrir el paquet del supermercat, buidar-lo i cuinar em sembla el mateix que quedar-se prenyada sense haver passat pels previs interns que, en teoria, fan falta per a culminar el fet. Jo prefereixo les formes tradicionals, la veritat!
En aquests kits per fer pastissos hi falta l'ingredient més important: l'amor! Imprescindible també per tenir un fill a l'estil tradicional :D
ResponEliminadiuen que un menjar fet amb paciència i cura té més bon gust i jo m'ho crec.
ResponEliminaTambé prefereixo les coses fetes cassolanes, Elara
gràcies per llegir alguns dels meus escrits i fins la propera
joan
Hola Titània, és ben cert que la cuina demana amor i dedicació, i més que hi estaria si no fos pels imperatius quotidians!
ResponEliminaJoan, he descobert el teu blog gràcies als grups que es creen al facebook i he gaudit de valent, t'aniré llegint. Moltíssimes gràcies pel seguiment!
M'ha agradat molt el teu post. He hagut de tastar pastissos i postres d'aquestes prefabricades que només cal acabar i que després que no tenen cap gust o el tenen desagradable.
ResponEliminaLa Sànchez Camacho no pensa pas com tu. Sembla que va tenir el nen amb inseminació artificial!
Gràcies a Déu, Xavier, jo no penso com la Sanchez-Camacho en la gran majoria d'aspectes!!! Una abraçada!!!
ResponElimina