Un dels plaers d'estiu de la meva infantesa i que no he oblidat, era menjar mores a peu dret, collint-les directament de l'arbust, fossin morades, vermelles o grogues; en aquell moment no tenia importància perquè veia que les altres nenes que feien el mateix i no s'intoxicaven. M'agradava també, collir-ne grans quantitats de les més morades, amb l'esperança que la meva mare -res a veure amb les mares convencionals- en faria melmelada o confitura, cosa que mai va fer perquè no li agradava massa la cuina.
La sorpresa apoteòsica arribava en poc menys de 8 hores, quan em passava la nit instal·lada a la tassa del wàter, retornant tot allò que no hauria d'haver menjat indiscriminatòriament, tot i que ara no voldria recordar per quin orifici ho expulsava.
Deixant de banda els detalls escatològics, he fet aquest viatge ràpid als meus anys d'estiueig i d'infantesa perquè ahir vaig menjar unes postres exquisides: gelat de vainilla amb salsa de mores. Gràcies a Déu, però, el gelat era boníssim i les mores van entrar-me sense cap problema. Altament recomanable per a passar les nits de calor.
Mmmmmm.... mooooreeeees.... se'm cau la baba Elara!!! Jo també anava a recollir-ne de petita i també em porten molts bons records. El que donaria perquè a Andorra hi haguessin mores silvestres!!!!!
ResponEliminaAra sí que m'has deixat sorpresa. Quina terra és la teva, que no hi creixin mores? (De bon rotllo, eh?) Ne c'est pas possible!!! :)
ResponElimina