Pluja que cau el segon dia de l'any dotze a Girona, i que m'ofrena amb una tarda de recolliment, sense llibres, sense manta ni gata, i sense infusió.
Pluja intermitent que degota d'un cel plumvi i que es resisteix a transformar-se en aigua clara.
Aigua clara en la meva vida,... quina tranquil·litat hi hauria en les tardes de sol i pluja si tota la realitat fos transparent, sense enganys ni patiments, i sense fantasmes que travessen les parets de la nostra història!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada