Tornen els dies grisos

Tornen els dies grisos a la meva ciutat. Benvinguts siguin! Aquesta vegada deixo el cel plumbi, les petjades d'aigua en l'asfalt i el recolliment dels carrers allà on han de ser. M'ho miro des d'una finestra sense saber on sóc, des d'on observo caure les gotes de pluja, i penso que aquesta primavera lúgubre ja no és la primavera de la Girona humida i gris que tant estimo.

Sé que hauré d'albirar moltes més tardes de pluja, i moltes més estacions que conformaran la història cíclica de tots nosaltres, però ja no sé des de quina finestra. En el fons, no és important. Avui, però, faig meva per sempre la tarda de llum somorta i la interioritzo endins, molt endins. Els records són el remei a una possible nostàlgia que sorgirà en un futur però que, encara ara, no vull pensar-hi.

Aigua clara

Pluja que cau el segon dia de l'any dotze a Girona, i que m'ofrena amb una tarda de recolliment, sense llibres, sense manta ni gata, i sense infusió.

Pluja intermitent que degota d'un cel plumvi i que es resisteix a transformar-se en aigua clara.

Aigua clara en la meva vida,... quina tranquil·litat hi hauria en les tardes de sol i pluja si tota la realitat fos transparent, sense enganys ni patiments, i sense fantasmes que travessen les parets de la nostra història!

Jardins sous la pluie

Us deixo amb la peça "Jardins sous la pluie" de C. Debussy (1862-1918), un dels principals compositors del segle XX i pertanyent al moviment de l'impressionisme musical. Malgrat que en el meus anys d'estudiant de piano del conservatori mai va apassionar-me, i encara menys haver d'estudiar les seves complicades composicions per a piano, reconec que té peçes fantàstiques i la d'avui s'adiu amb el temps de pluja que estem visquent.

Els llargs dies de pluja

Reconec que fer ús dels tòpics, com per exemple els dies de pluja, és una eina fàcil per quan la inspiració es resisteix a fer acte de presència; sobretot quan cal expressar quelcom i les paraules, les idees o els conceptes no acaben de sortir a la superfície...què hi farem!

També reconec que els dies de pluja em posen de mal humor degut a la baixada de pressió atmosfèrica i al conseqüent, i inevitable, mal de cap que ja no m'abandona en uns quants dies. Fa temps que vaig deixar enrere la nostàlgia i el romanticisme que anaven associats a les petjades d'aigua en l'asfalt il·luminat per les llums nocturnes que, a partir de certes hores, cremen per les ànimes. De fet, confessaré que sempre he admirat el clima del nord d'Europa i no he pogut desvincular-me de la idealització que em desperten els països nòrdics: paisatges de deserts blancs, vegetació frondosa, postes de sol a la tarda, l'aurora boreal...tot això lligat al càlid recolliment de la gent que ja està avesada a conviure amb unes temperatures difícils.

Però no puc evitar reivindicar una treva climatològica! Sóc filla de la cultura mediterrània, m'agradi o no, i m'agrada passejar pels carrers de Girona, gaudint de l'estalvi d'energies que suposa no haver de carregar un paràigües a tota hora, ni de la desagradable sensació de caminar amb les puntes dels peus xops. Pel que fa a les previsions per aquests pròxims dies: dies de molta més pluja. Segurament, una servidora passarà pel Media Markt i comprarà pel·lícules per passar els vespres més entretinguts. Paciència!