EL PARDAL
Una cançoneta nova
vos la diré,
vos la diré,
del pardal quan s'ajocava
sota orangé,
vos la diré,
del pardal quan s'ajocava
sota orangé.
Lo pardal, quan s'ajocava,
feia remor,
per veure si'l sentiria
la seva amor.
La seva amor és dins cambra
que no'n sent res,
sinó'l moço de la casa,
el traginer.
De la finestra més alta
li'n va parlar:
-Les onze hores són tocades,
vés-te a acotxar.
-No m'acotxo pas encara,
vai de camí:
som fet una prometença
a Sant Magí.
Quan a Sant Magí vai ésser
vai suplicar
que'm deixés anà a mes terres
per festejar.
Quan ne vai ésser a mes terres
jo'ls encontrí
los tres amors que tenia,
tenia allí.-
Tres galanes que tenia
eix aucellet:
Mariagna, Petronella
i Isabelet.
Als tres amors que tenia,
quan els trobí,
los va donar una creueta
de Sant Magí.
Ella li'n fa de resposta:
-No és hora, no:
quan m'haureu demanadeta
serà raó.-
Ai cançó qui t'ha dictada?
qui treta t'ha?
És un minyó de la plana.
Gentil Romà.
Ahir nit, per circumstàncies estranyes però casuals, vaig haver de cantar algunes cançons del repertori català que tenia apreses des de ben petita, a un gat esquerp i rondinaire que l'havien ferit a l'esquena. A més de la satisfacció personal que em va reportar que l'animaló en qüestió acabés roncant entre els meus braços tranquil i satisfet, vaig adonar-me de com passen els anys i del temps que feia que no feia ús d'aquelles cançons que tan m'agradava d'escoltar, tant per la melodia com per les llargues històries implícites amb moralina i missatge adoctrinador.
La cançó del pardal és una de les meves preferides, malgrat que aquesta giri entorn les històries d'amor amb final obert i, a vegades tràgic, on s'acabava imposant la voluntat dels pares i donant lloc a les eternes mal maridades que sospiraven per l'amor d'un amic misteriós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada