Bellesa III (Edat Mitjana)

L'Edat Mitjana és un dels meus períodes històrics preferits, malgrat que els testimonis escrits ens hagin deixat unes cròniques passades pel sedàs dels pares de l'Església i que qualsevol fet rellevant aparegui acompanyat d'alguna intervenció miraculosa del sant local. Si els fets històrics sempre s'han hagut de llegir en la distància i amb la recança de saber que necessitaríem més fonts per agafar-nos a una explicacions palpables, encara sobta més les poques descripcions de bellesa femenina (o de qualsevol fet que faci referència a una dona) que poden aparèixer descrites en els documents d'època, tinguent en compte el protagonisme que les dones començaren a robar a la tònica imperant, a partir del segle XII, amb figures tan rellevants com Elionor d'Aquitània.

Sabem, però, que l'ideal estètic passà a ser fortament influït per les invasions bàrbares i per les cultures del nord, segons ens mostren les pintures conservades avui dia. La dona ideal es caracteritzava per la seva pell immaculada i blanca, pel cabell llarg, ros i arrissat (a preferir) que, les qui estàven per merèixer, mostraven  guarnit amb una corona de flors; a diferència de les casades, que ja amagaven sota una còfia o un vel. La cara es preferia en forma ovalada, i es retorna a la moda dels ulls petits que tant s'estilava a l'antiga Grècia, el nas havia de ser petit, igual que s'apreciaven els llavis prims i rosats. Les proporcions corporals ja varien una mica, comparat amb el que havia imperat fins llavors: la dona passa a ser quelcom que s'havia de protegir i que havia de ser fàcilment manejable, sobretot amb la imposició de la religió cristiana que preferia que la dona seglar romangués a casa sota la voluntat del pare, del marit o del propi fill, en última instància. Per tant, la moda passa a ser la d'una dona de complexió mitajana-petita, amb la cintura prima, de malucs estrets i pit petit. Tinguent en compte que les condicions higièniques havien minvat notablement (per exemple, s'abandonen els banys setmanals), o que els ungüents existents costaven molt d'aconseguir, en comparació amb la Roma antiga, aquest cànon deuria allunyar-se molt de la dona de carn i ossos que poblava Europa en aquell temps. Una vegada més, només les dones de la reialesa o aquelles que poseïen uns mitjans econòmics considerables, podien permetre's el luxe d'invertir diners i temps per a donar la imatge esperada i apreciada en societat.