Recentment llegia el post del blog d'un amic que havia publicat en poques línies, molt divertides, una mena de manual d'instruccions per a fer la pilota al cap de feina i ser encara més trepes del que tots nosaltres volem reconèixer que som. Bé, potser la paraula "trepa" no s'adequa a la frase que més utilitzem en el nostre vocabulari quotidià... mil perdons! Suposo que no és un adjectiu políticament correcte, més aviat hauria de ser "reconeixement de la nostra tasca/iniciatives davant la cadena jeràrquica de l'empresa"... perquè, al cap i a la fi, tots volem i desitgem, però sobretot, exigim que es valori la nostra feina i la dedicació invertida en el lloc de treball.
Deixant de banda l'empenta i la implicació amb què ens prenem la jornada laboral a nivell particular, passo a classificar els coneguts tòpics que no poden faltar a l'hora d'alegrar-nos (?) les meravelloses 40 hores setmanals, sigui quin sigui el lloc de treball que estiguem duguent a terme actualment.
EL/LA VÍCTIMA: va nèixer amb vocació de màrtir, per tant no dubtarà en llençar-te en cara tot allò que ell/a hagi hagut de fer per corretgir els teus errors de vulgar principiant. Aquest/a individu/a també es caracteritza per ser insegur/a i manipulador/a, buscant una relació de companyerisme amistós que el/la facin sentir acceptat/da en tot moment amb tots els qui l'envolten; però, si per qualsevol motiu arribes empipat a la feina perquè no has trobat lloc d'aparcament i has hagut de deixar el cotxe en zona blava, el/la víctima s'ho prendrà com a quelcom personal i anirà a explicar a tothom de l'empresa que només arribar a la feina ja li has fet mala cara i que li tens jurada des del primer dia que vas arribar. Amb aquest prototipus s'hi pot estar a bones sempre i quan li diguis com de bé fa la feina i el meravellós que és tenir-lo de company/a, ja que fa molta més feina del que hauria de fer i ningú es molesta a valorar-li.
L'INDEFINIT/DA: és una mena d'especímen enigmàtic amb el qual encara està per esbrinar-se quina mena de tasca fa dins l'empresa i, sobretot, si realment hi treballa. Acostuma a voltar per totes les zones de la planta, sobretot la màquina dels cafès; també se'l pot trobar a fora de l'edifici, fent una cigarreta malgrat que hagi anat diguent a tothom que ho està deixant. Se'l reconeix fàcilment perquè sempre explica acudits i té algun paper a la mà, intentant donar una imatge d'home/dama de ferro treballador/a i emprenedor/a. També és molt freqüent sentir-lo/la vantar-se de la seva antiguitat dins l'empresa i donar consells a la resta de companys que no li han demanat la seva opinió. Quan no hi hagi més remei que treballar sense excuses ni enganyifes, quasi sempre se'l/la veurà donant ordres a tort i a dret, cridant als altres i indignat/da perquè ell/a és el que més treballa i el que menys rep a canvi.
L'ENTRANYABLE: una de les espècies en perill d'extinció que caldria protegir, és la rara avis del/la "bon/a company/a" que cau en gràcia a tothom. És una d'aquelles persones que no treballa ni molt ni poc, sinó suficient; ni bé ni malament però que el seu treball és acceptable, i que mai té un "no" ni una mala cara a l'hora de donar un cop de mà als demés. Curiosament també és d'aquelles persones que fan que la jornada et passi més ràpid al seu costat i que es pot parlar de qualsevol tema que et passi pel cap en aquell moment. (Déu meu! Quant fa que no en trobo un/a com aquest/a!!!)
ATENCIÓ: per raons que s'escapen al coneixement humà, aquesta espècie tan estranya pot acabar evolucionant i mossegar la mà amiga que se li ofereix quan menys s'espera donant lloc al prototipus de EL/LA FALS/A (tot i que no sempre), per tant sempre cal estar alerta de no confiar-se massa al seu costat.
EL/ LA FALS/A (llegir paràgraf anterior): també popularment conegut com a "gremlin", perquè en donar-se una sèrie de factors combinats entre sí com per exemple, possessió d'informació i una vacant pendent, es transformen en éssers absolutment repugnants i indesitjables. Mostraran una personalitat empàtica i afectiva, et posaran una mà a l'espatlla quan et vegin en baixa forma i els acabaràs explicant coses que mai hauries parlat amb la persona de més confiança del teu entorn perquè el/la desgraciat/da diu tot el que vols i necessites sentir. Tot això farà que es giri la truita en contra vostra. Molt al tanto amb aquest prototipus perquè és el que menys es percep i més mal fa!
L'/LA INTEL·LECTUAL: gènere d'individu que mai falla en qualsevol agrupació humana. Sabrà molt més de tot el que tu sàpigues encara que, per posar un exemple, estiguis treballant per a una empresa que porta projectes d'arquitectura i tu tinguis uns quants màsters i un doctorat en teoria arquitectònica; tant és! Sempre seran a temps de corretgir les teves decisions i els arguments que necessitis emprar per a les teves tasques perquè ells/elles són la veu de l'experiència. Acostumen a estar dins d'una franja d'edat dels 35 als 60 anys i, malgrat siguin uns plastes inaguantables i pedants, no són mala gent ni viuen per trepitjar als altres.
CONTINUARÀ...
Molt ben retratats. L'indefinit es passeja per l'empresa amb un paper a la mà que ha agafat de damunt la seva taula. Quan torna desa aquell paper i n'agafa un altre per recomençar el circuit i, així, indefinidament. No se sap mai si vigila, si simplement observa o si tan sols perd el temps.
ResponEliminaM'hi manquen Les Lloques, Elara... ( t'ho dic en femení perquè és la meva experiència ). S'ajunten dues dones avorrides de la vida que duen i silenciades en l'àmbit familiar i téns el còctel paradigmàtic anomenat xafarderia. I no se'n salva ningú, ni tan sols elles mateixes quan estan a distància. Si tu estàs a la vora i no téns cap intenció d'entrar en el joc ets un antipàtic i un personatge estrany. Escatainegen i escatainegen, fins que no són més que una gallina vella només apta per donar gust a un bon brou.
ResponElimina