He après a viure simplement i sàvia,
a contemplar el cel i a Déu pregar,
i a fer abans del vespre un llarg passeig
per esgotar l'angoixa inútil.
Quan al barranc murmuren les bardanes
i el server vincla els groc-vermells penjolls,
componc versos alegres a propòsit
d'aquesta vida corruptible i bella.
Retorno. I el palmell em llepa
un gat pelut que ronca entendridor,
i crema un vívid foc a prop del llac,
a la torreta de la serradora.
De tant en tant trenca el silenci el crit
d'una cigonya que al teulat aterra.
I si truquessis a la meva porta,
em fa l'efecte que ni et sentiria.
(Anna Akhmàtova, Poesia completa, 1912)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poesia. Mostrar tots els missatges
dijous, 23 de febrer del 2012
divendres, 13 de gener del 2012
Déus falsos
Déus falsos
El capital salvatge afaiçonà, amb mans àvides,
ídols, com a l'antic país de Canaan.
Però, al voltant del santuari,
avui no hi ha bosquets sagrats,
sinó planures ermes i silenci.
Executius de Nova York celebren,
damunt l'altar de Wall Street,
el seu triomf inapel·lable.
S'han mort, les utopies,
i la Terra Promesa no s'endevina enlloc.
Llet i mel són un clam que s'estronca a la gola
dels afamats del Tercer Món.
Avui, del cel, no cau mannà;
les mans fenyen la pasta, agra, del desesper.
(Jordi Pàmias, La veu de l'àngel).
El capital salvatge afaiçonà, amb mans àvides,
ídols, com a l'antic país de Canaan.
Però, al voltant del santuari,
avui no hi ha bosquets sagrats,
sinó planures ermes i silenci.
Executius de Nova York celebren,
damunt l'altar de Wall Street,
el seu triomf inapel·lable.
S'han mort, les utopies,
i la Terra Promesa no s'endevina enlloc.
Llet i mel són un clam que s'estronca a la gola
dels afamats del Tercer Món.
Avui, del cel, no cau mannà;
les mans fenyen la pasta, agra, del desesper.
(Jordi Pàmias, La veu de l'àngel).
dimarts, 27 de desembre del 2011
Perquè fugires
Perquè fugires deixant-me a les mans
la teva absència i una derrota.
I és per això també que et beneeixo.
(Maria Mercè Marçal, 1952-1998).
la teva absència i una derrota.
I és per això també que et beneeixo.
(Maria Mercè Marçal, 1952-1998).
divendres, 16 de desembre del 2011
Coses d'Advent VII
PREC DE NADAL
Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans,
et porto sols el meu gran crit.
Infant que dorms, no l'has sentit?
Desperta amb mi, guia'm la por
de caminant, aquest dolor
d'uns ulls de cec dintre la nit.
(Salvador Espriu, 1913-1985)
Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans,
et porto sols el meu gran crit.
Infant que dorms, no l'has sentit?
Desperta amb mi, guia'm la por
de caminant, aquest dolor
d'uns ulls de cec dintre la nit.
(Salvador Espriu, 1913-1985)
Preciosa poesia de Salvador Espriu que Matilde Salvador (1918-2007) havia musicat meravellosament. Recordo haver-la cantat el primer any que vaig entrar a cantar a la coral Saba Nova de Girona, i fou una de les primeres peces que vaig aprendre, tot i que Matilde Salvador no era ni és sant de la meva devoció. Us la deixo perquè la sentiu: http://youtu.be/W6zx70P4r1w
dilluns, 12 de desembre del 2011
Coses d'Advent IV
ARA QUE L'ANY S'ACABA
Invoco els dies clars, ara que sé
que me'n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre el ritme encès de les paraules.
A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m'acompassa
la mirada i la veu.
Tot se'm, revela nou però l'espera
m'adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?
(Miquel Martí i Pol, 1929-2003)
Invoco els dies clars, ara que sé
que me'n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre el ritme encès de les paraules.
A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m'acompassa
la mirada i la veu.
Tot se'm, revela nou però l'espera
m'adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?
(Miquel Martí i Pol, 1929-2003)
dilluns, 14 de novembre del 2011
Cada nit un poema
Cada nit un poema.
Sobre el full solitari
la mà es mou.
Dins la quietud
contemplo la claror
vacil·lant del carrer,
i sento com si tingués
algú arran de pell,
a frec de llavis.
Si em calia escollir.
Em quedaria amb la ploma
a la mà. Mai més sola,
cada nit.
Montserrat Abelló, Poemes d'amor-Antologia.
Sobre el full solitari
la mà es mou.
Dins la quietud
contemplo la claror
vacil·lant del carrer,
i sento com si tingués
algú arran de pell,
a frec de llavis.
Si em calia escollir.
Em quedaria amb la ploma
a la mà. Mai més sola,
cada nit.
Montserrat Abelló, Poemes d'amor-Antologia.
divendres, 23 de setembre del 2011
La sargantana
Per fer honor a un dels poetes més grans de casa nostra i en senyal de respecte i dol a aquestes bestioles que la meva gata ha caçat i torturat sense pietat, al llarg d'aquest estiu:
LA SARGANTANA
Ella no em veu.
Passeja al meu entorn amb confiança
com si jo fos un roc. S'atansa,
-quasi m'espantes, cocodril pigmeu!
Si ara mogués el braç, o el peu,
com fugiria!
Però no em mouré pas.
Jo penso en tu, Senyor, potser algun dia
no t'he vist prou, de tan quiet que estàs.
Sargantana de mi, sota un cel massa ras!
O Déu meu, i en quin cau m'amagaria
si moguessis el braç?
(Màrius Torres).
dimarts, 14 de juny del 2011
A un gat, de J. L. Borges
No son más silenciosos los espejos
ni más furtiva el alma aventurera;
eres, bajo la luna, esa pantera
que nos es dado divisar de lejos.
Por obra indescifrable de un decreto
divino, te buscamos vanamente;
más remoto que el Ganges y el poniente
tuya es la soledad, tuyo el secreto.
Tu lomo condesciende a la morosa
caricia de mi mano. Has admitido
desde esa eternidad que ya es olvido,
el amor de la mano recelosa.
En otro tiempo estás. Eres el dueño
de un ámbito cerrado como un sueño.
dimecres, 1 de juny del 2011
Premonicions
El pes del destí no porta el meu nom escrit i és més del que puc suportar. Estic cansada. Cansada d'unes experiències vitals que tampoc he viscut i que necessito provar que existeixen.
La poesia i el futur m'esguarden, expectants, amb urpes esmolades: la primera sap que no hi tinc cabuda, el segon espera que salti al buit, per no aixecar-me'n.
dimarts, 24 de maig del 2011
Recer
Acompassadament et repeteixo
les paraules de sempre i de sobte em demanes
què ha canviat i les mans et tremolen.
De què tens por? No et miris
al vell mirall. Aixeca't
i obre el balcó. Que s'ompli
la cambra de la llum
del carrer. Que rellisquin
pels llençols les paraules
de la gent fins que et facin
oblidar que hem crescut
isolats i solemnes.
Després torna; no temis.
La cambra és tot el món.
Tu i jo som tot el món.
¿Si poguessis penjar
quadres a les parets
ja no tindries por?
N'hi ha prou que puguem
emplenar aquest silenci
amb els vells mots de sempre.
M. Martí i Pol
les paraules de sempre i de sobte em demanes
què ha canviat i les mans et tremolen.
De què tens por? No et miris
al vell mirall. Aixeca't
i obre el balcó. Que s'ompli
la cambra de la llum
del carrer. Que rellisquin
pels llençols les paraules
de la gent fins que et facin
oblidar que hem crescut
isolats i solemnes.
Després torna; no temis.
La cambra és tot el món.
Tu i jo som tot el món.
¿Si poguessis penjar
quadres a les parets
ja no tindries por?
N'hi ha prou que puguem
emplenar aquest silenci
amb els vells mots de sempre.
M. Martí i Pol
divendres, 29 d’abril del 2011
"Desperta dintre la nit..."
Desperta dintre la nit,
mirava. No fos l'angoixa
-el buc de la cambra és viu,
la fosca em toca la cara,
sento el corc com mina el llit,
percebo sentors de cala
i m'acompanya un respir-
no fos l'angoixa que em serra,
bé em podria ja expandir.
Però veig en l'ombra negra
com em fallava el desig:
mea culpa que voldria
ostentar damunt el pit.
Ja no em diran dona forta
-jo mateixa no m'ho dic-
ni sé per quin mar navega
el meu provident destí:
veig uns passos que s'allunyen
-baladres i tamarius-
i unes mans que diuen: "Vine,
no t'espantin els camins."
Si ja sabés, benastruga,
trobar un camí pelegrí!
Sal de llàgrima aturada
no em couria als ulls. I visc
perquè la nit no és eterna.
Desperta dintre la nit,
mirava. I el nus d'angoixa
ja era una mort en mi;
els ulls van a la finestra,
quan en un punt ha lluït
la llum de la matinada.
Clementina Arderiu, "Sempre i ara", 1946.
dijous, 24 de març del 2011
És com un aire
És com un aire
trist i dolç que sospira
per mor de l'alba.
Vols saber si t'estimo:
no em miraves el rostre?
dilluns, 28 de febrer del 2011
Represa
La branca espolsa
l'orgull de la florida
al vent errívol.
L'amor que jo et donava
tampoc lleva collita.
(Rosa Leveroni)
l'orgull de la florida
al vent errívol.
L'amor que jo et donava
tampoc lleva collita.
(Rosa Leveroni)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)