Neu a Girona

Sembla ser que el fet d'anar-me'n a dormir a les dues de la matinada, esperant els primers flocs de neu, no va servir de gran cosa; això sí, avui em llevo a dos quarts de nou i quina és la meva sorpresa en veure que tota la Font de l'Abella està coberta per una preciosa catifa blanca de neu! 

La meva gata, la Bruna, encara es mira encuriosida els altres patis del costat de casa meva i no acaba de fer el pas definitiu per a sortir a tafanejar, una de les coses que més li agrada. Ho entenc, si una cosa no els agrada als gats és la fred.

Amics, amigues: us desitjo una bona nevada i només em resta recomanar-vos que si no és estrictament necessari no sortiu de casa. Abrigueu-vos amb mantetes, feu-vos infusions, recupereu els jocs de taula i totes les pel·lícules possibles per a passar les vetllades en família.

Escrit d'una gata en una data assenyalada

El pas dels anys, pels gats, no tenen importància; nosaltres vivim set vides i esdevenim més savis, acumulem experiències que duem a terme en el següent renéixer, per a seguir mirant el món des d'una distància prudencial. Vosaltres, els homes, us mireu cada dia al mirall i aquest us retorna el rostre d'una vida que encara no ha complert el mig segle i us encaparreu en cercar aquelles arrugues de més que els anys hagin pogut cisellar a la vostra pell.

Els homes sou, per defecte, ingenus i vanitosos, però aquest és un binomi commovedor que us perdono perquè només viviu una sola vegada i heu d'esmenar els errors a contra rellotge. En el vostre cas no hi ha marxa enrere per a reconvertir una vida, que considereu insatisfeta o errònia en una altra que, per força, hauria de ser millor, no. Les segones oportunitats sempre són la il·lusió d'allò que haurieu volgut des del principi i que les circumstàncies no us van dur en aquella direcció.

És per aquesta raó que si volguéssiu sentir la veu i el consell d'una gata negra d'ulls verds que ha viscut sempre a l'ombra de la nit, us diria que visqueu amb la tranquil·litat de saber-vos independents i estimats pels qui us acompanyen en el dia a dia, i que us mireu al mirall en comptes de jutjar-vos i d'auto flagelar-vos. Heu de viure satisfets amb el que teniu i anar complint anys amb alegria i satisfacció per anar a dormir sense tenir l'esperit angoixat; i, finalment, i per sobre de tot... heu de posar un gat a la vostra vida! Viureu molt millor!!!

(L'autora del blog demana disculpes per l'última ratlla del post, en que la meva gata no ha pogut evitar escombrar cap a casa ni el fet de fer proselitisme a favor de la causa felina. Sota aquest avís, no em faig responsable de les opinions dels possibles lectors que pugui tenir). Ah, i evidentment, PER MOLTS ANYS I FELIÇ ANIVERSARI!!!

El meu estat d'ànim

Avui no tinc gaires ganes d'explicar anècdotes extenses, simplement després d'haver vist una frase al facebook en que l'amic Pep Prieto afirmava que "La felicitat és un estat d'ànim al que s'arriba quan aprens a fer servir amb propietat aquesta expressió tan gràfica que és Me la sua", no puc sinó fer altra cosa que dir:

1- Me la sua 

2- Me la sua sobiranament

3- Me la sua completa i absolutament

4- I me la seguirà suant in saecula saeculorum

Capvespre a la ciutat

Es passejava, sovint, per les teulades anònimes d'una ciutat massa gran.

Es sentia sola, evidentment, però caminar més amunt de la línia d'equilibri dels homes la feia segura i discreta.

Els ulls de gat i les quatre potes li donaven l'eterna estabilitat envejada pels altres; ella mai renunciaria al privilegi d'observar el món d'esquitllentes i a distància.

Quan havia de sadollar el buit de companyia baixava a terra i feia ús de la receptivitat felina, tan variable i seductora, fins que els seus impulsos solitaris la cridaven, de nou, al buit de les teulades rogenques.

El remer

En un moment d'inspiració, es va decidir crear un equip de rem professional per a competir en unes Olimpíades que es celebrarien pròximament; en primer lloc es va contractar un remer, l'entrenador que vigilaria els progressos i els resultats del remer, un ajudant per a l'entrenador, un secretari que hauria d'encarregar-se de fer els pertinents contactes polítics i burocràtics per a l'evolució de l'equip de rem, un president d'equip i el tresorer.

Una vegada van començar les competicions eliminatòries, l'equip va de rem va patir una derrota estrepitosa i es va decidir despatxar el remer professional per falta de productivitat.

US FA PENSAR EN RES AIXÒ?

L'amitié/ L'amistat

C'est alors qu'apparut le renard:

-Bonjour, dit le renard.

-Bonjour, répondit poliment le petit prince, qui se retourna mais ne vit rien.

-Je suis là, dit la voix, sous le pommier...

-Qui es-tu? dit le petit prince. Tu es bien joli...

-Je suis un renard, dit le renard.

-Viens jouer avec moi, lui proposa le petit prince. Je suis tellement triste...

-Je ne puis pas jouer avec toi, dit le renard. Je ne suis pas apprivoisé.

-Ah! pardon, fit le petit prince.

Mais, après réflexion, il ajouta:

-Qu'est-ce que signifie "apprivoiser"?

-Les hommes, dit le renard, ils ont des fusils et ils chassent. C'est bien gênant! Ils élèvent aussi des poules. C'est leur seul intérêt. Tu cherches des pules?

-Non, dit le petit prince. Je cherche des amis. Qu'est-ce que signifie "apprivoiser"?

-C'est une chose trop oubliée, dit le renard. Ça signifie "créer des liens..."

-Créer des liens?

-Bien sûr, dit le renard. Tu n'es encore pour moi qu'un petit garçon tout semblable à cent mille petits garçons. Et je n'ai pas besoin de toi. Et tu n'as pas besoin de moi non plus. Je ne suis pour toi qu'un renard semblable à cent mille renards. Mais, si tu m'apprivoises, nous aurons besoin l'un de l'autre. Tu seras pour moi unique au monde. Je serai pour toi unique au monde...

(Le petit prince, Antoine de Saint Exupéry).

Fou llavors que aparegué la guineu.

-Hola, bon dia- digué la guineu.

-Bon dia- respongué amb finesa el petit príncep, que es girà però no veié res.

-Sóc aquí- digué la veu-, sota la pomera...

-Qui ets?- digué el petit príncep-; ets força bonica.

-Sóc una guineu- digué la guineu.

-Vine a jugar amb mi- digué el petit príncep-: estic molt trist...

-No puc- digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.

-Ah! perdona- va fer el petit prícep.

Però, després d'una reflexió, afegí:

-Què vol dir "domesticar"?

-Tu no ets d'aquí- digué la guineu-; què cerques?

-Cerco els homes- digué el petit prícep-. Què vol dir "domesticar"?

-Els homes tenen escopetes- digué la guineu- i cacen. És ben empipador! També crien gallines. És l'únic que tenen d'interessant. ¿Cerques gallines, tu?

-No- digué el petit príncep-. Cerco amics. Què significa "domesticar"?

-És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Per ara només ets per mi un noi molt semblant a d'altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per tu sinó una guineu semblant a cent mil d'altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l'un de l'altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.

(El petit príncep, Antoine de Saint-Exúpery).
http://youtu.be/hx2baL1OvRk

Santorini

Està decidit, marxem de viatge, i marxem sense la pesada motxilla viatgera que ens havia acompanyat tota la vida, com a turistes de pocs recursos però amb moltes ganes de conèixer la cultura, el patrimoni i el paisatge. Aquesta vegada, però, hem decidit treure els diners d'on sigui. Potser no ho mereixem, segurament no és el millor moment per a permetre'ns un viatge d'aquestes característiques, però els estalvis serveixen per a invertir en qualitat de vida i tranquil·litat, i jo, per sobre de tot, necessito tranquil·litat d'esperit i d'ànima, i la necessito com el pa que menjo.

Quin és el destí? Grècia, evidentment. No només perquè és un país que ha passat a la història de finals de la primera dècada del segle XXI per la caiguda del sistema econòmic enmig d'aquesta crisi, sinó perquè sóc historiadora i estimo a distància els vestigis d'una cultura mil·lennària que ens ha deixat el pòsit per a subsistir actualment. La meva professió en condiciona el gust i l'amor per les pedres venerables, però el meu jo també està marcat pel nom que va triar la meva mare per mi, ja fa 27 anys, i que, evidentment, encara porto amb satisfacció i amb l'orgull de saber-me gairebé única. "Elara" és un nom que pertany a la mitologia grega, malgrat que és molt minoritari i no apareix a tots els diccionaris, però la meva mare tenia claríssim que el meu nom havia de tenir un origen grec i quan el va veure escrit per primera vegada li va semblar ben sonant i melòdic i de seguida va tenir la decisió presa.

Per aquestes i per moltes altres raons, Atenes i Santorini ens acolliran uns dies de juliol, i només espero gaudir de les postes de sol i de la brisa guaridora, com només els paisatges mediterranis saben curar les ferides més profundes.