La meva ciutat

La meva ciutat texeix la Història dels immortals i rumors vagues que les pedres grises escampen en quatre direccions, però jo, formant-hi part, no en podria marxar. 

El sol de gener que banya la meva ciutat convida al record dels morts i al plor de les absències dels vius, malgrat tot, he deixat de vessar llàgrimes i he acomiadat als qui havien fet el decés.

Adéu siau, flors de joventut, esperança del futur, adéu siau! Mentre no em falti l'alé ni un bri de força, aquesta és i seguerà essent la meva ciutat de pedra, amb els vius i els morts i amb la història del present i del passat.

Déus falsos

Déus falsos


El capital salvatge afaiçonà, amb mans àvides,
ídols, com a l'antic país de Canaan.
Però, al voltant del santuari,
avui no hi ha bosquets sagrats,
sinó planures ermes i silenci.


Executius de Nova York celebren,
damunt l'altar de Wall Street,
el seu triomf inapel·lable.


S'han mort, les utopies,
i la Terra Promesa no s'endevina enlloc.
Llet i mel són un clam que s'estronca a la gola
dels afamats del Tercer Món.
Avui, del cel, no cau mannà;
les mans fenyen la pasta, agra, del desesper.


(Jordi Pàmias, La veu de l'àngel).

Verí al carril bici de Girona

L'autora d'aquest blog aprofita les amistats que té a algunes de les xarxes socials on es mou per a denunciar la lamentable notícia de l'enverinament dels gats que vivien prop de La Creueta, en el carril bici de Girona. Precisament ahir, quan feia una mica d'exercici vespertí, se'm va glaçar el cor per culpa del mal averany que em va semblar veure la casa antiga on residien aquells animals completament isolada, només en la distància un gat negre m'observava pacientment.

Penjats de les branques dels arbres propers hi havia cartells on es denunciava l'enverinament dels gats i on es demanava que finís una pràctica tan cruel, a més d'un parell de fotografies on es veien els gats morts o agonitzants.

Vergonya, senyors i senyores! Mentre encara existeixin especímens que creguin  en enverinar els animals, no viurem en un país millor. Ja podem anar cridant en contra de tot allò que ens retallen o ens sembla injust perquè tenim allò que ens mereixem; subsistim en una societat dominada pels tòpics i pels prejudicis. (Els gats fan brut, crien en massa i fan nosa... d'acord si es tracta en barris urbans, però totalment a les afores de Girona?!)

Molt bé, senyores i senyors, seguim així que de ben segur arribarem ben lluny!

Tiretes per l'ànima en forma de gat

Sense paraules, sense descripcions prosaiques i sense drames, la gata negra ha entès, per fi, que no podem retenir allò que no vol ser retingut.

Els regals de Reis

No acostumo a llevar-me amb ressaca, tinc bons hàbits que fan del beure una pràctica puntual i frugal, però les ciutats sembla que es despertin amb la recança del qui ha dormit dies i dies, embriagades de festa, xivarri i colors. No em desagrada, el consumisme i les posades en escena donen vida a qualsevol ciutat provinciana, fins i tot a la meva, que estimo per sobre de les altres, siguin les més cosmopolites del moment; m'és absolutament igual.

A casa no hem sigut de celebrar massa els Reis; els meus pares consideraven que durant el període de vacances de Nadal, en que jo havia d'anar a l'escola i ells a treballar, hi havia moltes hores mortes que no només s'omplien fent els deures que els mestres ens havien manat fer, ni tampoc s'omplien mirant la tele o sortint a passejar. És per aquest motiu, o també perquè part de les vacances les passava a l'alta muntanya tancada en una casa amb els meus cosins, que el pes gros dels regals ens arribava pel Tió: pel·lícules, llibres, caixes de colors, roba i jocs de taula ens ajudaven a partir del dia 26 de desembre, en que les tardes es fan molt llargues a muntanya, a fer dels dies una mica més amens i entretinguts.

Per aquest motiu, també, a casa no fem Reis, sobretot des que la meva germana ha descobert la trista realitat de la identitat de ses majestats i que afrontem, tard o aviat, tots els nens quan ens hem de fer grans, sense que ningú ens hagi preguntat si, en realitat, ens volem convertir en adults.

Frase de tràmit

"Si per alguna cosa serveix la burocràcia espanyola i és eficient, és per tocar els collons a Catalunya"

(Lluís Buscató, en relació al procés de Fresno).

Aigua clara

Pluja que cau el segon dia de l'any dotze a Girona, i que m'ofrena amb una tarda de recolliment, sense llibres, sense manta ni gata, i sense infusió.

Pluja intermitent que degota d'un cel plumvi i que es resisteix a transformar-se en aigua clara.

Aigua clara en la meva vida,... quina tranquil·litat hi hauria en les tardes de sol i pluja si tota la realitat fos transparent, sense enganys ni patiments, i sense fantasmes que travessen les parets de la nostra història!