dijous, 16 de setembre del 2010

Setembre i l'any 82

Setembre acostuma a ser l'objecte invocat per aquells qui tenen ganes d'escriure, no només perquè els mesos de l'any tenen un efecte d'ordre cronològic infal·lible, sinó perquè dóna molt de joc a recórrer a les esferes dels episodis històrics de Catalunya, el síndrome post-vacacional o la tornada a l'escola. D'aquest últim punt diré que, a nivell personal, mai em vaig caracteritzar per ser una nena il·lusionada de retrobar-me amb la rutina escolar, malgrat que tampoc seria just tenyir de gust agredolç uns anys passats que no foren del tot desagradables; l'escola no era el meu locus amoenus, però en cap cas va suposar un drama ni un trauma infantil.
L'escola Annexa de Girona gaudia del privilegi de ser el laboratori idoni pels estudiants en pràctiques de Magisteri, i la majoria dels qui vam néixer al 84 -l'any de la victòria socialista en les eleccions generals- i fórem matriculats en aquell centre, portàvem implícit el desig dels pares , de fer ús d'una educació (ara sí) pública i de qualitat. Lluny de voler presumir d'haver rebut un tracte exclusiu, sí que afirmo amb orgull que el mètode acadèmic de l'Annexa estava a la vanguardia dels nous plans educatius que pretenien ser una mica elitistes i, a la vegada, integradors. Estigui d'acord, o no, amb el sistema popularment conegut com a "cafè per tots", i amb els projectes dels pares que van confiar part de la nostra educació a aquella escola, val a dir que encara recordo amb afecte i condescendència, noms com els de Margarida Falgàs, Anna Pujol o Ricard Guish, que van marcar, inevitablement, els primers anys d'infància ens els que vam haver de sortir de l'ou i de la seguretat de la llar familiar.
Tampoc cal oblidar, però, que triem l'educació que triem per als nostres fills, els records que s'acaben posant sobre la taula, anys més tard, no acostumen a divergir tant dels dels altres nens, (en el règim democràtic, evidentment) provinents d'escola pública o privada, religiosa o laica.