dilluns, 30 de gener del 2012

Escrit d'una gata en una data assenyalada

El pas dels anys, pels gats, no tenen importància; nosaltres vivim set vides i esdevenim més savis, acumulem experiències que duem a terme en el següent renéixer, per a seguir mirant el món des d'una distància prudencial. Vosaltres, els homes, us mireu cada dia al mirall i aquest us retorna el rostre d'una vida que encara no ha complert el mig segle i us encaparreu en cercar aquelles arrugues de més que els anys hagin pogut cisellar a la vostra pell.
Els homes sou, per defecte, ingenus i vanitosos, però aquest és un binomi commovedor que us perdono perquè només viviu una sola vegada i heu d'esmenar els errors a contra rellotge. En el vostre cas no hi ha marxa enrere per a reconvertir una vida, que considereu insatisfeta o errònia en una altra que, per força, hauria de ser millor, no. Les segones oportunitats sempre són la il·lusió d'allò que haurieu volgut des del principi i que les circumstàncies no us van dur en aquella direcció.
És per aquesta raó que si volguéssiu sentir la veu i el consell d'una gata negra d'ulls verds que ha viscut sempre a l'ombra de la nit, us diria que visqueu amb la tranquil·litat de saber-vos independents i estimats pels qui us acompanyen en el dia a dia, i que us mireu al mirall en comptes de jutjar-vos i d'auto flagelar-vos. Heu de viure satisfets amb el que teniu i anar complint anys amb alegria i satisfacció per anar a dormir sense tenir l'esperit angoixat; i, finalment, i per sobre de tot... heu de posar un gat a la vostra vida! Viureu molt millor!!!
(L'autora del blog demana disculpes per l'última ratlla del post, en que la meva gata no ha pogut evitar escombrar cap a casa ni el fet de fer proselitisme a favor de la causa felina. Sota aquest avís, no em faig responsable de les opinions dels possibles lectors que pugui tenir). Ah, i evidentment, PER MOLTS ANYS I FELIÇ ANIVERSARI!!!

divendres, 27 de gener del 2012

El meu estat d'ànim

Avui no tinc gaires ganes d'explicar anècdotes extenses, simplement després d'haver vist una frase al facebook en que l'amic Pep Prieto afirmava que "La felicitat és un estat d'ànim al que s'arriba quan aprens a fer servir amb propietat aquesta expressió tan gràfica que és Me la sua", no puc sinó fer altra cosa que dir:

1- Me la sua 
2- Me la sua sobiranament
3- Me la sua completa i absolutament
4- I me la seguirà suant in saecula saeculorum

dilluns, 23 de gener del 2012

Capvespre a la ciutat

Es passejava, sovint, per les teulades anònimes d'una ciutat massa gran.
Es sentia sola, evidentment, però caminar més amunt de la línia d'equilibri dels homes la feia segura i discreta.
Els ulls de gat i les quatre potes li donaven l'eterna estabilitat envejada pels altres; ella mai renunciaria al privilegi d'observar el món d'esquitllentes i a distància.
Quan havia de sadollar el buit de companyia baixava a terra i feia ús de la receptivitat felina, tan variable i seductora, fins que els seus impulsos solitaris la cridaven, de nou, al buit de les teulades rogenques.

dissabte, 21 de gener del 2012

El remer

En un moment d'inspiració, es va decidir crear un equip de rem professional per a competir en unes Olimpíades que es celebrarien pròximament; en primer lloc es va contractar un remer, l'entrenador que vigilaria els progressos i els resultats del remer, un ajudant per a l'entrenador, un secretari que hauria d'encarregar-se de fer els pertinents contactes polítics i burocràtics per a l'evolució de l'equip de rem, un president d'equip i el tresorer.
Una vegada van començar les competicions eliminatòries, l'equip va de rem va patir una derrota estrepitosa i es va decidir despatxar el remer professional per falta de productivitat.

US FA PENSAR EN RES AIXÒ?

divendres, 20 de gener del 2012

L'amitié/ L'amistat

C'est alors qu'apparut le renard:
-Bonjour, dit le renard.
-Bonjour, répondit poliment le petit prince, qui se retourna mais ne vit rien.
-Je suis là, dit la voix, sous le pommier...
-Qui es-tu? dit le petit prince. Tu es bien joli...
-Je suis un renard, dit le renard.
-Viens jouer avec moi, lui proposa le petit prince. Je suis tellement triste...
-Je ne puis pas jouer avec toi, dit le renard. Je ne suis pas apprivoisé.
-Ah! pardon, fit le petit prince.
Mais, après réflexion, il ajouta:
-Qu'est-ce que signifie "apprivoiser"?
-Les hommes, dit le renard, ils ont des fusils et ils chassent. C'est bien gênant! Ils élèvent aussi des poules. C'est leur seul intérêt. Tu cherches des pules?
-Non, dit le petit prince. Je cherche des amis. Qu'est-ce que signifie "apprivoiser"?
-C'est une chose trop oubliée, dit le renard. Ça signifie "créer des liens..."
-Créer des liens?
-Bien sûr, dit le renard. Tu n'es encore pour moi qu'un petit garçon tout semblable à cent mille petits garçons. Et je n'ai pas besoin de toi. Et tu n'as pas besoin de moi non plus. Je ne suis pour toi qu'un renard semblable à cent mille renards. Mais, si tu m'apprivoises, nous aurons besoin l'un de l'autre. Tu seras pour moi unique au monde. Je serai pour toi unique au monde...
(Le petit prince, Antoine de Saint Exupéry).


Fou llavors que aparegué la guineu.
-Hola, bon dia- digué la guineu.
-Bon dia- respongué amb finesa el petit príncep, que es girà però no veié res.
-Sóc aquí- digué la veu-, sota la pomera...
-Qui ets?- digué el petit príncep-; ets força bonica.
-Sóc una guineu- digué la guineu.
-Vine a jugar amb mi- digué el petit príncep-: estic molt trist...
-No puc- digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.
-Ah! perdona- va fer el petit prícep.
Però, després d'una reflexió, afegí:
-Què vol dir "domesticar"?
-Tu no ets d'aquí- digué la guineu-; què cerques?
-Cerco els homes- digué el petit prícep-. Què vol dir "domesticar"?
-Els homes tenen escopetes- digué la guineu- i cacen. És ben empipador! També crien gallines. És l'únic que tenen d'interessant. ¿Cerques gallines, tu?
-No- digué el petit príncep-. Cerco amics. Què significa "domesticar"?
-És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Per ara només ets per mi un noi molt semblant a d'altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per tu sinó una guineu semblant a cent mil d'altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l'un de l'altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.
(El petit príncep, Antoine de Saint-Exúpery).
http://youtu.be/hx2baL1OvRk

dimecres, 18 de gener del 2012

Santorini

Està decidit, marxem de viatge, i marxem sense la pesada motxilla viatgera que ens havia acompanyat tota la vida, com a turistes de pocs recursos però amb moltes ganes de conèixer la cultura, el patrimoni i el paisatge. Aquesta vegada, però, hem decidit treure els diners d'on sigui. Potser no ho mereixem, segurament no és el millor moment per a permetre'ns un viatge d'aquestes característiques, però els estalvis serveixen per a invertir en qualitat de vida i tranquil·litat, i jo, per sobre de tot, necessito tranquil·litat d'esperit i d'ànima, i la necessito com el pa que menjo.

Quin és el destí? Grècia, evidentment. No només perquè és un país que ha passat a la història de finals de la primera dècada del segle XXI per la caiguda del sistema econòmic enmig d'aquesta crisi, sinó perquè sóc historiadora i estimo a distància els vestigis d'una cultura mil·lennària que ens ha deixat el pòsit per a subsistir actualment. La meva professió en condiciona el gust i l'amor per les pedres venerables, però el meu jo també està marcat pel nom que va triar la meva mare per mi, ja fa 27 anys, i que, evidentment, encara porto amb satisfacció i amb l'orgull de saber-me gairebé única. "Elara" és un nom que pertany a la mitologia grega, malgrat que és molt minoritari i no apareix a tots els diccionaris, però la meva mare tenia claríssim que el meu nom havia de tenir un origen grec i quan el va veure escrit per primera vegada li va semblar ben sonant i melòdic i de seguida va tenir la decisió presa.

Per aquestes i per moltes altres raons, Atenes i Santorini ens acolliran uns dies de juliol, i només espero gaudir de les postes de sol i de la brisa guaridora, com només els paisatges mediterranis saben curar les ferides més profundes.

diumenge, 15 de gener del 2012

La meva ciutat

La meva ciutat texeix la Història dels immortals i rumors vagues que les pedres grises escampen en quatre direccions, però jo, formant-hi part, no en podria marxar. 

El sol de gener que banya la meva ciutat convida al record dels morts i al plor de les absències dels vius, malgrat tot, he deixat de vessar llàgrimes i he acomiadat als qui havien fet el decés.

Adéu siau, flors de joventut, esperança del futur, adéu siau! Mentre no em falti l'alé ni un bri de força, aquesta és i seguerà essent la meva ciutat de pedra, amb els vius i els morts i amb la història del present i del passat.

divendres, 13 de gener del 2012

Déus falsos

Déus falsos


El capital salvatge afaiçonà, amb mans àvides,
ídols, com a l'antic país de Canaan.
Però, al voltant del santuari,
avui no hi ha bosquets sagrats,
sinó planures ermes i silenci.


Executius de Nova York celebren,
damunt l'altar de Wall Street,
el seu triomf inapel·lable.


S'han mort, les utopies,
i la Terra Promesa no s'endevina enlloc.
Llet i mel són un clam que s'estronca a la gola
dels afamats del Tercer Món.
Avui, del cel, no cau mannà;
les mans fenyen la pasta, agra, del desesper.


(Jordi Pàmias, La veu de l'àngel).

dijous, 12 de gener del 2012

Verí al carril bici de Girona

L'autora d'aquest blog aprofita les amistats que té a algunes de les xarxes socials on es mou per a denunciar la lamentable notícia de l'enverinament dels gats que vivien prop de La Creueta, en el carril bici de Girona. Precisament ahir, quan feia una mica d'exercici vespertí, se'm va glaçar el cor per culpa del mal averany que em va semblar veure la casa antiga on residien aquells animals completament isolada, només en la distància un gat negre m'observava pacientment.
Penjats de les branques dels arbres propers hi havia cartells on es denunciava l'enverinament dels gats i on es demanava que finís una pràctica tan cruel, a més d'un parell de fotografies on es veien els gats morts o agonitzants.

Vergonya, senyors i senyores! Mentre encara existeixin especímens que creguin  en enverinar els animals, no viurem en un país millor. Ja podem anar cridant en contra de tot allò que ens retallen o ens sembla injust perquè tenim allò que ens mereixem; subsistim en una societat dominada pels tòpics i pels prejudicis. (Els gats fan brut, crien en massa i fan nosa... d'acord si es tracta en barris urbans, però totalment a les afores de Girona?!)

Molt bé, senyores i senyors, seguim així que de ben segur arribarem ben lluny!

diumenge, 8 de gener del 2012

Tiretes per l'ànima en forma de gat

Sense paraules, sense descripcions prosaiques i sense drames, la gata negra ha entès, per fi, que no podem retenir allò que no vol ser retingut.



dissabte, 7 de gener del 2012

Els regals de Reis

No acostumo a llevar-me amb ressaca, tinc bons hàbits que fan del beure una pràctica puntual i frugal, però les ciutats sembla que es despertin amb la recança del qui ha dormit dies i dies, embriagades de festa, xivarri i colors. No em desagrada, el consumisme i les posades en escena donen vida a qualsevol ciutat provinciana, fins i tot a la meva, que estimo per sobre de les altres, siguin les més cosmopolites del moment; m'és absolutament igual.

A casa no hem sigut de celebrar massa els Reis; els meus pares consideraven que durant el període de vacances de Nadal, en que jo havia d'anar a l'escola i ells a treballar, hi havia moltes hores mortes que no només s'omplien fent els deures que els mestres ens havien manat fer, ni tampoc s'omplien mirant la tele o sortint a passejar. És per aquest motiu, o també perquè part de les vacances les passava a l'alta muntanya tancada en una casa amb els meus cosins, que el pes gros dels regals ens arribava pel Tió: pel·lícules, llibres, caixes de colors, roba i jocs de taula ens ajudaven a partir del dia 26 de desembre, en que les tardes es fan molt llargues a muntanya, a fer dels dies una mica més amens i entretinguts.

Per aquest motiu, també, a casa no fem Reis, sobretot des que la meva germana ha descobert la trista realitat de la identitat de ses majestats i que afrontem, tard o aviat, tots els nens quan ens hem de fer grans, sense que ningú ens hagi preguntat si, en realitat, ens volem convertir en adults.

dijous, 5 de gener del 2012

Frase de tràmit

"Si per alguna cosa serveix la burocràcia espanyola i és eficient, és per tocar els collons a Catalunya"

(Lluís Buscató, en relació al procés de Fresno).

dilluns, 2 de gener del 2012

Aigua clara

Pluja que cau el segon dia de l'any dotze a Girona, i que m'ofrena amb una tarda de recolliment, sense llibres, sense manta ni gata, i sense infusió.

Pluja intermitent que degota d'un cel plumvi i que es resisteix a transformar-se en aigua clara.

Aigua clara en la meva vida,... quina tranquil·litat hi hauria en les tardes de sol i pluja si tota la realitat fos transparent, sense enganys ni patiments, i sense fantasmes que travessen les parets de la nostra història!