divendres, 11 de maig de 2012

L'adéu

Creu-me, ho faig pel nostre bé, per nosaltres. Si no ho deixem estar ara ens farem mal l'un a l'altre inevitablement i caurem en un cercle viciós. No, no és que volgués acomiadar-me amb una simple nota curta i concisa... va, reina, no ploris! Saps que no podem seguir junts, que això nostre no funciona. Mereixes quelcom més que estar al meu costat; ets jove, tens tota la vida per endavant..., jo, en canvi, he optat per un altre estil de vida: necessito ser lliure, passejar per les teulades, disposar de temps per a mi, per a fer el que m'agrada, no lligar-me només a aquesta relació que no ens fa feliços ni a tu ni a mi. No puc, ni vull, oferir-te res més, no puc cobrir les teves expectatives... amb el temps relativitzaràs els teus sentiments i ho superaràs. Quan ho tinguis superat podrem ser amics i sempre trobarem una estona per compartir un platet de pinso o de llet plegats, però el moment només puc dir-te "Adéu", no sé si per sempre, però cal que tu visquis i facis la teva vida.

(Imatge escollida per Joan)

5 comentaris:

  1. aixxxx!!! m'ha fet pena i tot l'acomiadament!

    M'agara molt com escrius.. intentaré seguir-te!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Julius! Ets a casa teva, remena tot el que vulguis i serveix-te... espero no decebre't! Abraçada gironina!

    Ai, Xavier... és que en experiència d'aquest tipus no em guanya ningú... m'ho vaig aprendre de memòria de tantes vegades que m'ho vaig sentir :)))

    ResponElimina
  3. Una moixaina barata, un munt de pèls a la manta... ;) Ho conec!

    ResponElimina
  4. Ostres Cantireta! No sé pas com t'ho fas però sempre acabes arrodonint els meus posts d'una manera super original i elegant! Com t'envejo!!! Argh!!! Una moxaina barata, un munt de pèls a la manta... genial!!!

    Una abraçada i gràcies per la teva lectura :)))

    ResponElimina