M. Le Bourgeois acaba acceptant, per fi, que alguna cosa ha canviat en el seu univers perfecte de monopoli emocional envers el seu humà; hi ha una presència estranya al seu territori que ja no li és tan molesta i avança posicions en l'escala de la tolerància mútua.
En comptes de mostrar un rebuig obert envers el/la convidat/da, o ignorant la resta d'humans que integren el grup familiar, M. Le Bourgeois canvia de tàctica, cridant l'atenció en la mesura del que li sigui possible, llençant a terra els papers que hi hagi a les taules -malgrat que estiguin col·locats de manera estratègica per a fer-ne ús posteriorment-, enfilant-se a les lleixes que contenen revistes, dossiers i carpesans, i esgarrapant els cordons de les sabates que trobi al seu pas. D'aquesta manera, l'objectiu d'emprenyar als altres i convertir-se en el c entre d'atenció queda del tot acomplert. (1-0)
Amb el pas de les hores, i després d'haver-se endut més d'una castanya correctiva, M. Le Bourgeois deixa passa el temps de la millor manera que saben fer els gats: dormir. Aquesta vegada, però, decideix arraulir-se al costat de l'enemic/ga, deixant un marge de distància prudencial, mentre l'altre/a llegeix al sofà. Després de llençar-li una mirada de retret i de fàstic, tanca els ulls i es resigna a la nova situació. (1-1)
CONTINUARÀ.
CONTINUARÀ.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada