dilluns, 19 de març de 2012

Les branques d'un arbre mil·lennari

Pujaríem de dues en dues les branques d'un arbre mil·lennari que hauria fet arrels en terra feréstega sense pensar en tot el que quedaria als nostres peus. La resta del món perdria la perspectiva del present i observaríem tot allò que hauríem deixat enrere, per no tornar-hi mai més.

Acompanya'm, amiga felina. No pugem les branques de dues en dues, pensem en els errors d'un moviment erroni i les seves fatals conseqüències, però no em deixis, acompanya'm. Ensenya'm a mirar amb distància, a vista d'ocell, per sobre del bé i del mal, i per sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada