divendres, 3 de febrer de 2012

La neu, els rius i els seus afluents a Catalunya

Ahir sopàvem en família, fent broma i xerrant distesament, tal i com han de fer les famílies ben avingudes i que es vanten de comunicació permanent entre els seus membres. Sopàvem, fet sense precedents, amb la persiana apujada per veure com nevava i com la gent del meu barri s'apressava a guardar el cotxe al pàrquing mentre s'encongien dins l'abric per culpa del vent.

La meva germana s'havia fet il·lusions que l'endemà s'anul·larien, altra vegada, les classes per motius evidents, però encara s'havia fet més il·lusions pensant que serien els mateixos professors que quan els toquès el despertador s'hi girarien pel fet de ser divendres i, a més, un divendres de neu.
Malaguanyades esperances! Avui li ha tocat fitxar com qualsevol altre alumne o com qualsevol mortal assalariat que ha de donar explicacions als seus superiors, visqui al costat del seu lloc de feina o visqui a 20 quilòmetres lluny. Sentint-ho molt per ella, avui haurà de fer l'examen pertinent de geografia en que se li preguntaran els rius de Catalunya i tots els seus afluents. Proposo, però, que se'ls posi un punt extra si assenyalen al mapa els rius que hagin quedat congelats per culpa de l'aperitiu que ens deixa l'onada de fred siberiana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada